nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 17°
14°

El nazisme basc

Possiblement l'error més important de la centenària història del PNB hagi no estat calibrar adequadament el que vol i necessita el món nazi basc com a primera passa pel seu triomf. Això és, destruir els nacionalistes. El «conflicte» basc que creu entendre el PNB (augmentar el poder polític amb l'objectiu d'un horitzó més o manco independent) no és el mateix que entén que existeix el moviment nazi (la independència com a passa per aconseguir el gran objectiu). Per això, perquè a pesar d'usar els nazis els mateixos termes formals i alhora perseguir objectius diferentes de fons, és impossible un vertader acord per aconseguir la pau entre «nacionalistes», com és el pacte de Lizarra. O, millor, dit, només és possible amb la rendició dels nacionalistes als nazis, i tampoc no s'acabaria amb la violència. Com va passar, exactament, els anys trenta a Alemanya. El PNB ha caigut en la mateixa trampa que els militars de nissaga aristocràtica prussiana, les altes finances, la dreta conservadora i el centre alemany varen caure fa quasi setanta anys. Varen creure que aquell homenet ridícul, estrafalari, incult i amb no pocs estadis de deliri, que es deia Adolf Hitler, era fàcilment manejable. Que una vegada aterrat a les institucions, a gaudir del poder, a tenir la respectabilitat social, acabaria per convertir-se i darrera d'ell, tots els seus. Els nazis, així, esdevindrien un partit quasi normalitzat pel sistema. El resultat, tothom el coneix. Al País Basc s'ha donat un procés semblant. El moviment nazi actua amb la seva guàrdia d'assalt, les seves joventuts hitlerianes, les seves SS, i la part diguem-ne més tradicionals, amb forma de sigles de partit, que és EH-HB. Arzalluz i el PNB cregueren que trencant el moviment nazi per la part més «prenormal», com era EH-HB, totes les altres branques s'anirien, a poc a poc, resituant, fins a deixar la «guàrdia d'assalt» davant l'evidència que no tenia cap sentit. El sectors militars i conservadors alemanys obligaren Hitler, per donar-li el poder, a assassinar la seva pròpia guàrdia d'assalt. Dramàtic error, el del PNB. A Alemanya el sentit del moviment nazi era el partit, no la guàrdia d'assalt. El sentit, l'essència, de tot el moviment nazi basc és ETA no EH-HB. Tota la resta són afegits, actuacions tàctiques canviables segons les circumstàncies. I aquesta essència parteix d'una premissa aberrant: que la «lluita armada» ha estat i és imprescindible (com deia Hitler) per obtenir l'objectiu. Quan els militars, els empresaris, els conservadors i els centristes alemanys pactaren amb Hitler, mai no aconseguiren obtenir un penediment de la violència. No només això, sinó que el pacte significà que la violència sistemàtica s'elevàs a les més altes cotes d'indignitat conegudes per la humanitat: De la mateixa manera, els nazis bascs mai no condemnaran una violència que és part essencial de la seva existència. Si ara se'n sortissin amb la seva (el compromís del PNB) la pròxima passa seria la liquidació del partit d'Arzalluz, i després la següent i la següent, i cada passa duria com a conseqüencia més i més violència, perquè «és necessària». Necessària per què? Per obtenir la independència per, llavors sí, poder començar a posar en pràctica la seva «solució final», encara que seria segurament més adequada als nous temps, a l'estil Milosevic: la neteja ètnica.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris