nubes rotas
  • Màx: 26°
  • Mín: 26°
26°

Paraules que fan por

Un home d'ètnia gitana apunyalà un cambrer d'Es Cruze perquè es torbava a servir-lo, contaven els diaris de divendres "o sia que això havia passat dijous. D'ètnia gitana? Sí. Podríem entendre que era un gitano? Home, sense ofendre, aquí no som racistes. No som racistes, però cada dia som més beneitets, i els progres han fet aportacions impagables a la beateria idiotitzada que amara el llenguatge i li fa un pla Mirall de bons sentiments. Darrere hi ha el que hi ha, però la fatxada ha de tenir aquest coloret suau, rosat, ocre, grogós, de les rehabilitacions que converteixen els nostres centres històrics en decorats de Hollywood. No, d'una persona en podem dir que és d'ètnia gitana, però no podem dir-ne directament gitano. Si no voleu ser acusat de racista, no en digueu negres, dels africans subsaharians, sinó, això, subsaharians "quina troballa més oportuna!" o ciutadans «de color». De quin color? Nosaltres devem ser simplement persones descolorides. No diria que no ho siguem, però, bé, un pintor hauria d'emprar colors per reflectir el nostre en una tela. Parlam com qui tem trepitjar ous, quan ens referim a les persones, però després el nostre llenguatge és producte de segles de racisme de bon de veres, d'ingenio i fuet. Els succeïts els reunim en seccions dites de crònica negra, per posar un exemple molt a l'abast, associant el color negre a temeroses turbulències. I així, fins on vulguem. Evitam dir-ne xueta de..., ara no record si és Aguiló o Bonnín: senyal inequívoc que, en el nostre diccionari moral, carregam la paraula «xueta» de connotacions negatives. Com no volem dir d'algú que és foraster, quan a Mallorca foraster sempre havia estat aquell que ve de fora "i res més que això, absolutament res més. Tenim tanta por de les paraules que acabam emprant-les per emmascarar la veritat. Dir-ne negre d'un negre no és racisme. Racisme és creure't superior a ell per una simple qüestió de raça. Xenofòbia és odi als estrangers "per extensió, als de fora d'una terra. Però quan un senyor de fora de la terra comet un delicte, qui ha comès el delicte és un foraster: i això no és xenofòbia. Potser val la pena pensar-hi una mica entre tots, perquè les allaus migratòries aquí i a tot Europa fan preveure tensions: i el llenguatge no hauria de col·laborar a embullar el panorama.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris