cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

El perill de trair els principis

Aquesta setmana passada ha estat dura per als qui creim en els principis que en teoria ens informen a tots els que hem estat formats dins l'anomenat humanisme cristià. Però potser el món ha embogit definitivament i ja no n'hi ha, de principis. I en aquest cas, molt pitjor encara per als qui encara hi creim i ens preocupa la possibilitat de trair-los. Perquè ja em direu com és possible no alegrar-se del mal d'altri o desitjar-l'hi de tot cor, quan aquest altri fa o ha fet coses tan espantoses com les que ens han mostrat o recordat aquests dies passats. Tota vida humana és sagrada, sí. Però, realment és possible no considerar-ne unes més sagrades que les altres? No és més sagrada la vida de la víctima innocent d'un atemptat que la de l'autor de l'atemptat? Posats a aplicar el principi no gens evangèlic d'ull per ull i dent per dent, potser no. Però quan la casualitat, per no fer intervenir la providència divina, vol que la bomba que quatre malànimes havien preparat per assassinar un innocent (o molts més d'un!) exploti abans d'hora i els faci bocins, resulta molt difícil evitar un sentiment com a mínim d'alleujament o ofegar comentaris de l'estil «més se'n mereixen» o «tant de bo que els passàs el mateix a tots ells!». I quan un personatge tan cínic com el senyor Otegi presenta els quatre morts com a lluitadors per la llibertat del poble basc i en canvi no té cap paraula de condemna de l'assassinat covard i miserable d'un altre ciutadà o de l'atemptat amb bomba que causa 11 ferits greus, costa molt limitar-te a demanar de quina llibertat parla aquest home, i quin poble pot construir la seva convivència sobre la sang de centenars de morts assassinats d'un tir a la nuca. La pregunta que voldries fer-te és si no hi hauria manera de fer-li sentir en pròpia carn els efectes de la barbàrie que ell defensa, implícitament perquè no s'atreveix a fer-ho explícitament. Exactament la mateixa que et suggereix veure que un personatge tan sinistre com el senyor Bush pot arribar a esser President del país més poderós del món i teòricament defensor de la llibertat (sempre m'ha semblat que s'ha de tergiversar molt el concepte de democràcia per considerar que la societat dels Estats Units és democràtica) a base de ratificar i fer executar 140 sentències de mort perquè així dóna carnassa als dos terços dels seus ciutadans que són partidaris de la pena de mort i per això el votaran. O veure la cara del carnisser de Xile rodejat dels seus partidaris que protesten no ja perquè el seu ídol sigui considerat un malfactor, sinó simplement perquè s'obri la possibilitat de fer-li un judici. Costa molt no pensar si no hi hauria manera que un altre Lee Oswald qualsevol els posàs en el seu punt de mira. Però aquest és precisament el dany més greu que poden causar aquests irresponsables. Perquè si els qui encara creim en els principis feim el mateix que fan ells o pensam com ells, la nostra societat tornaria dos mil anys enrere. Per això no ens podem permetre la frivolitat de trair els nostres principis. I en aquest cas el principi és: Tota vida humana és sagrada. I d'aquí no ens podem moure.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris