cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

A vosaltres, futurs exclosos de la sanitat

No hi ha res més avorrit que parlar de «Noves Formes de Gestió Hospitalària» i de la privatització de la sanitat, la prova és que si es publica aquest article, possiblement poques persones siguin capaces de llegir-lo.

És tan avorrit llegir sempre el mateix! Aquestes «Noves Formes de Gestió» no introdueixen un simple canvi de gestió sinó que es tracta d'un canvi del model sanitari de l'Estat espanyol, això no fa res més que fragmentar la xarxa sanitària pública i mercantilitzar l'assistència. No oblidem que parlar de rendibilitzar l'empresa pública caient dins uns criteris purament economicistes és molt fàcil que vagi en detriment de la qualitat assistencial.

En crear centres d'atenció amb autonomia pròpia, cada pacient i cada treballador passaran a dependre de l'esmentat centre amb unes condicions assistencials i laborals distintes a la resta de centres sanitaris, supòs que no fa falta dir que aquests centres autònoms rendibilitzaran el seu «regne de taifes» rebutjant els malalts «no-rendibles», com puguin ser els EPOC (respiratoris), malalts de sida, hepatopaties cròniques, etc...

Aquest rebuig de «malalts no rendibles» serà el que determinarà l'eficiència de cada centre en funció de l'obtenció d'uns objectius economicistes i, per tant d'uns resultats molt allunyats del que s'anomena «qualitat assistencial».

Vos puc dir que com a persona, i com infermer de professió, no hi ha res més trist que observar la mirada llastimosa d'aquell vell o d'aquell exclòs, pel motiu que sigui, quan l'intenten ingressar a un centre i és rebutjat com una deixalla, aplicant uns criteris de selecció que al final són totalment econòmics.

Tenim en compte que si ja de per si és fa difícil morir, encara més difícil és fer-ho com un exclòs, rebutjat pel centre sanitari en qüestió i per la família en particular.

Pobre de tu si penses que aquesta problemàtica no t'afectarà mai, que això són coses que passen als altres, que tu estàs aturat en la teva joventut... Què t'he de dir, ja et tocarà algun dia, però com va dir Bertol Brech serà massa tard per a donar una resposta. Per si de cas heu oblidat que després de l'estiu ve l'hivern, vos recordaré que els malalts «respiratoris» omplen els Serveis d'Urgències de Son Dureta, si hi afegim els malalts «rutinaris» i els de nova creació, no vull ni pensar quin és el resultat ni el possible paregut amb un hospital paquistanès qualsevol.

Vos vull recordar que hi ha comunitats autònomes millor dotades que les nostres Illes. Les Illes Balears sempre han estat, sense dubte «excloses» per l'Estat espanyol. La solució ha estat la doble assegurança pública/privada, augmentant els costos i pagant dues vegades pel mateix servei. Això ha conduït cap a la fragmentació d'allò que és sanitari enfront d'allò que és sociosanitari, afectant grans col·lectius molt necessitats (crònics, discapacitats, immigrants, vells, etc...); solució. crear ONG, moviments cívics... que per descomptat estan fent una gran tasca, però que no és ni molt manco el que hauria de ser.

Malgrat tots els defectes que té el nostre sistema estatal de salut, és considerat un dels 7 millors del món, ja que inclou un ampli ventall de prestacions que ofereix tant qualitativament com quantitativament a més baix cost.

L'experiència ha demostrat que aquestes «Noves Formes de Gestió» aplicades a països com per exemple Suècia o Anglaterra, han estat un fracàs. Aquests efectes negatius els ha fet replantejar que el camí pres no era l'òptim.

A Anglaterra, sense anar més enfora, la reforma sanitària va suposar l'increment d'uns 20.000 directius més i uns 50.000 infermers i infermeres menys. Altres països de l'entorn europeu com França i Alemanya que mantenen sistemes més estranys, el pressupost es dispara a més del doble del nostre, estant en aquest moments replantejant-se una reconversió inversa.

Finalment, i per no avorrir el lector, crec que la sanitat ha de ser pública i universal, la seva font de finançament ha de ser a través del pressupost estatal gestionat pels governs autonòmics com a única garantia d'igualtat amb el que té a veure amb la protecció de la salut.

Miquel Bauçà Frau. Sindicat d'exclosos

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris