cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

Una proposta que mereix un seguiment

Divendres dia 4 d'agost, des de S'Agaró "lloc eminentment estival i no gaire socialista, enc que sí ben català", Jordi Maragall, el nét de don Joan (aquestes coses pesen), ha fet una proposta a Jordi Pujol per a mirar d'assolir conjuntament un gran pacte de país entre els seus respectius partits. Es tractaria, segons el dirigent socialista català, d'acabar amb les dificultats de govern que pateix avui en dia la Generalitat com a conseqüència dels resultats de les darreres eleccions autonòmiques. «La situació política és poc estable "ha declarat Maragall" i no és bona per a Catalunya» perquè no permet al seu govern traçar-se una línia clara d'actuació, tant dins Catalunya com en el conjunt d'Espanya.

Certament, ningú no pot negar que si en la legislatura anterior Aznar necessitava dels vots de Pujol a Madrid ara la situació és la inversa: és aquest qui, de moment almanco, necessita dels vots d'Aznar a Barcelona. En no ser que, eventualment, decidesqui qualque tipus de pacte amb Esquerra Republicana o bé amb el Partit Socialista de Catalunya. Que aquesta situació està desgastant o erosionant el liderat de Jordi Pujol "desgastat també pel pas dels anys i pel mateix anunci de la seva retirada al front de Convergència i Unió", sembla un fet. Així, l'oferiment de Maragall, sens dubte, té un sentit tant en el pla nacional com en el pla estatal. Tanmateix, el que resulta una mica estrany, és que l'hagi formulat dins el mes d'agost, quan "tal vegada més aviat indegudament" la classe política, o la política tout court, sembla que no pot passar-se d'unes vacances. De fet, una primera reacció "compartida pràcticament per totes les altres forces polítiques" ha estat la de demanar-li, a Maragall, si la seva oferta és una proposta merament "i per què no legítimament?" a títol personal o si compta amb el recolzament del PSC o, fins i tot, del PSOE. Com també l'han instat a presentar-la en el parlament català que, de totes totes, sembla el lloc més adequat per a un plantejament d'aquesta magnitud. Les reticències habituals del PP català no semblen merèixer cap especial comentari en aquest cas.

Perquè es tractaria, ni menys ni pus, d'establir un diàleg per provar d'arribar a algun tipus de consens sobre cinc qüestions d'innegable transcendència, a canvi de poder comptar durant dos anys, el govern de la Generalitat, amb el suport del PSC: "Una relectura de la Constitució i de l'Estatut que impulsàs un projecte federal de l'Estat, la reforma del Senat per a convertir-lo en una vertadera cambra territorial i la tan necessària com demorada reforma de l'administració judicial". La promoció d'una nova llei electoral més equitativa i democràtica que acabàs "és d'esperar" amb el sistema actual de les llistes tancades i amb les grans diferències en el nombre de vots necessaris per a obtenir un escó parlamentari segons el districte electoral. "La reordenació territorial i una major descentralització de l'administració catalana. "La d'una major participació de les autonomies i dels ajuntaments en matèria de política d'immigració. "Finalment, la permanent demanda de la necessitat de consensuar efectivament el nomenament dels càrrecs directius de TV3 i del canal 33, així com també de les emissores de ràdio controlades per la Generalitat.

L'oferta ha agafat per sorpresa els altres partits "no sabem si al mateix PSC (?)" fins al punt que un portaveu d'Esquerra Republicana l'ha titllada de la «típica notícia del mes d'agost, que aprofita l'escassetat d'informacions per amollar globus sonda». I, per descomptat, també s'ha qüestionat si, tot plegat, no es tractaria més que d'un altre plantejament personal de Pasqual Maragall, que no respondria ben bé al que pensa el PSC.

Xavier Trias, el portaveu de CiU al Congrés també ha instat el president socialista a aclarir si aquesta iniciativa «és a títol personal, en representació del PSC o en nom del PSOE». Però també ha dit que, naturalment, la Generalitat l'estudiarà degudament perquè «totes les propostes de diàleg són benvingudes», especialment quan el govern de Pujol "i això és un comentari de qui signa, no cal dir-ho" necessita una mica d'oxigen. Per al bé de Catalunya, per començar, però també possiblement per al bé de la política estatal. Perquè a ningú convé un govern de Catalunya dèbil (excepte, tal vegada "o això es creuen ells" als elements més carpetovetons del PP).

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris