nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Els carrers de Son Servera

El Partit Popular és una formació política nascuda en democràcia i els seus afiliats són demòcrates, és obvi proclamar-ho. Això no obstant, com ho diria? És un vi que té baixos, cosa que no li fa gens de bé. Ara mateix, el portaveu conservador a Son Servera, Damià Ripoll, ha actuat en contradicció amb els principis ètics i estètics que impedeixen, als demòcrates, mostrar simpatia o connivència amb el franquisme, pel fet d'oposar-se, en el ple de l'ajuntament, a la substitució dels noms dels carrers que recorden personatges de la dictadura. No sols s'hi oposà ell i el grup que ell representa, sinó que l'un i els altres han recollit quatre-centes signatures de suport entre els veïnats. I és clar, després s'ha adonat que això suposa mostrar el llautó de la manera més clamorosa i ha intentat justificar-se públicament sense gaire encert. En resum, el senyor Ripoll duu uns dies embullant la troca i, si no va amb compte, acabarà travelant amb el fil que maneja amb tan poca destresa. El seu darrer intent per a justificar allò que ens sembla injustificable, és, fins i tot, una mica grotesc. Afirma, el senyor Ripoll, que l'actitud d'ell i dels seus va venir provocada per les paraules del batle actual, el socialista Eduard Servera, que titllà d'assassins certs personatges del període tràgic de la Guerra Civil. I, fosca!, si filam tan prim, tan prim, haurem d'admetre que potser el senyor Servera va ésser massa clar, sobretot si tenim en compte el tracte exquisit que els diversos consistoris serverins han dispensat, d'ençà del setanta-set, a les icones de la dictadura. De tota manera, la rotunditat verbal del senyor Servera no és tan greu com vol suposar el senyor Ripoll. Fins i tot diria que és refrescant, perquè permet retirar els cortinatges d'hipocresia que no deixaven veure la història tal com és. Altrament dit, la repressió franquista va deixar, a Son Servera, una quarantena de serverins assassinats. I, com ben bé deu saber el senyor Ripoll, per haver-hi assassinats hi ha d'haver assassins. I els assassins o criminals de guerra, no sorgeixen per generació espontània. Necessiten, per a dur a terme la seva feina, el suport de protectors, delators, carcellers, i de tot un entramat social tan sinistre que és preferible no remoure el llot a fons, perquè els esquitxos empastifarien més llinatges dels que ens pensam. Tanmateix, el senyor Servera, no ha pretès remoure'l, al llot, més de l'estrictament necessari. Qui pretén xipollejar-hi és el senyor Ripoll, sense sospesar-ne les conseqüències. Com aquell qui diu, si ens entretenim a aixecar les estores del passat pot sortir de tot. De manera que sols hem de recuperar la tragèdia del trenta-sis per a deixar la casa neta amb dues granerades i ja està. Això sí, tant si vol com si no vol el senyor Ripoll i la gent que li dóna corda. Allò que no pot permetre el senyor Servera, és que l'ajuntament serverí continuï honrant aquella gent que va fer que Son Servera es vestís de dol. Tal cosa l'entén el més tronxo. A posta, ja que callar és de savis, farà santament el senyor Ripoll si calla. Si m'ho permet, li recomanaré tocar el dos. A l'estiu, les vacances són un pretext excel·lent per a fer mutis amb discreció. Som-hi, per tant. I no cal que em doni les gràcies. El consell és gratuït.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris