cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
22°

La necessària autonomia dels centres educatius

De tots és sabut les dificultats que existeixen en molts de centres educatius, especialment els que disposen d'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO). La diversitat d'interessos, capacitats i procedència social de l'alumnat, la manca de motivació d'un sector d'ell i, l'encotillament d'un sistema educatiu de cada vegada més tancat, han creat importants problemes d'adaptació a un professorat avesat a treballar en unes condicions molt més còmodes que les actuals.

La LOGSE va dotar els professionals de l'educació d'un poder decisori que no havien tengut mai. La capacitat de debatre i consensuar els Projecte Educatiu de Centre i els Projectes Curriculars semblava que ampliaven extraordinàriament el paper del professorat, fins al punt que havia de deixar de ser un simple transmissor de coneixements per passar a ser un planificador de tot el procés d'ensenyament"aprenentatge. Si en el sistema anterior la tasca dels ensenyants es podia comparar a la d'un mestre d'obres, ara passava a ser un arquitecte. Però, a poc a poc, successius decrets del Ministeri han anat retallant els camps on es podia desenvolupar aquesta tasca planificadora. Primer varen esser els anomenats decrets de mínims, que establien els coneixements que ha de dominar pel cap baix un alumne quan acaba l'etapa i que en realitat són uns màxims que no et permeten treballar res més. Després vingué el decret d'avaluació, que es carregà una part de la comprensivitat que teòricament postulava la LOGSE, des del moment que establia uns criteris d'avaluació uniformes per a tot l'alumnat. I així successivament.

La Conselleria d'Educació i Cultura sembla que ha volgut invertir aquest procés de tancament del currículum creant la possibilitat que cada centre pugui planificar i aplicar els seus propis projectes d'intervenció educativa. És a dir, a partir del proper curs, els instituts i col·legis concertats podran prendre mesures per donar una resposta als seus problemes educatius de forma autònoma. Per primera vegada en molts d'anys, quasi m'atreviria a dir que des que es va aprovar la LOGSE, s'atorga un vot de confiança a la professionalitat del professorat i se li amplia la seva capacitat decisòria, tornant un poc als orígens de la reforma que preveien un paper molt més important dels ensenyants del que realment han acabat desenvolupant.

Aquesta confiança, emperò, exigeix un grau important de responsabilitat dels centres, que han de ser capaços d'oferir respostes innovadores i efectives a les necessitats del seu alumnat, sense perdre de vista quin és l'objectiu: apujar la qualitat del nostre sistema educatiu en el sentit d'aconseguir que el nombre més alt possible d'alumnat aprengui la major quantitat possible de coses útils. Només si som capaços d'oferir propostes engrescadores per fer la institució escolar atractiva als diferents alumnes i, al mateix temps, ho feim augmentant les capacitats de desenvolupament personal i d'integració social de cadascun d'ells, sense deixar"ne cap per banda, ens acostarem a aquesta escola ideal que varen imaginar els primers pensadors de la reforma educativa i que, en una part important, s'ha anat perdent, entre d'altres factors, pel comportament erràtic de l'administració educativa que ha legislat un pic cap aquí i un altre cap allà.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris