cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
18°

El país som jo

És expressió recurrent entre molts dirigents polítics, socials, empresarials, etc parlar de «fer país», tot i que ningú mai no ha concretat el contingut que hauria de definir aquesta paraula. De fet, segurament serà molt diferent si el «país» el defensa o diu que l'hem de construir el president Antich (mallorquí del PSIB), la presidenta Munar (mallorquinista d'UM), la presidenta Barceló (menorquina del PSIB), la presidenta Costa (eivissenca independent progressista), el vicepresident Sampol (mallorquí de nacionalisme lleugerament catalanista, PSM), o els consellers Eberhard Grosske (mallorquí internacionalista, PCE-EU), Rosselló (mallorquina de pensament ecologista internacionalista i d'actuació ecologicopragmàtica balear), el batle de sa Pobla Jaume Font (mallorquí de folklore partforanista, PP), o el ministre Jaume Matas (mallorquí de xalet a Calvià, elitista del PP). La riquesa de matisos encara s'amplia més si anam a cercar els representants d'àmbits polítics extraparlamentaris com Bernat Joan (eivissenc i català insular, ERC), Bartomeu Mestre (català nascut a Felanitx, sindicalista i activista social independentista)... I si continuam fins a àmbits no polítics, la riquesa ja es converteix en uns constel·lació de «països» molt diferents, perquè poca cosa tendran a veure entre sí els «països» que defensin l'OCB, GOB, CCOO., STEI i UGT... En el món empresarial per ventura és on tot està més clar: organitzacions com la CAEB, les federacions hoteleres, les PIME i altres semblants defensen un model de «país» del qual sabem poc però molt clar: no els importa res més que el «país» els permeti continuar satisfent les seves insaciables ànsies de tenir més beneficis particulars, encara que sigui a costa del medi ambient, els seus treballadors, la llibertat dels consumidors o el que sigui.

El panorama, per tant, queda definit per l'existència de tants «països» com opcions polítiques, organitzacions culturals, ecologistes, gremials, empresarials i sindicals existeixen. L'única concreció del «país» que fins ara tenim és aquest eslògan de reminiscències kumbaià, «quatre illes, cap frontera...», que per a tothom serveix, inclòs el PP si volgués, perquè no vol dir res. L'únic que pareix ser el comú denominador de tants «països» és la característica que a tots engloba: el «país» serà el que sigui, o no serà, però si fos, hauria de servir els interssos més immediats de cadascú. Els empresaris turístics van a festes infantils per reivindicar el «país» catalanitzat, però després són part de la cultura castellana i del seu concepte de país l'únic que sabem és que no ha de tenir ecotaxa. Els sindicats s'apunten a dir que també defensen el «país», sempre que el Govern del país sense fronteres tengui una butxaca sense fons per a ells. Els comerciants són «l'eix productiu del país», sempre que el «país» sigui de ciutadans obligats a no tenir més llibertat que engreixar les caixes registradores seves... i així en tots els casos. En fi, allò de «no demaneu què pot fer el país per a vosaltres, sinó que podeu fer vosaltres pel país», a Balears es tradueix en el més nostrat de «fot qui fot i visca el Rei», però sempre pel bé del «país», clar. Total, que els qui dubten del model de «país» a perseguir, basta que ho demanin als màxims representants del PSIB, PSM, UM, El Verds, OCB, GOB, STEI, UGT, CCOO, CAEB, PIME..., i tothom li contestarà exactament el mateix: el país som jo.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris