cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
20°

ETA i Gabriel Alomar

L'atemptat anarquista contra Alfons XIII, a París, l'any 1904, va permetre, a Gabriel Alomar, escriure un article magistral, tant per la seva capacitat analítica com pels valors humans que l'inspira. Es titula «El contagi de la brutalitat», i ha estat reproduït en el segon volum "fins ara l'únic publicat" de les seves obres completes, que és a les llibreries en virtut d'un lloable acord entre el Consell de Mallorca, Sa Nostra i Editorial Moll. Alomar ens diu que l'agressor no va saber veure, en qui aleshores era un rei joveníssim, la persona innocent que encara "si més no per raons d'edat" no havia fet mal a ningú, sinó que, al seus ulls, el rei personalitzava l'Espanya més sinistra: l'Espanya repressora dels dèbils, l'Espanya de la injustícia social. Aposta, manifesta Alomar el seu rebuig més ferm a totes aquelles persones que exigeixen que es respongui a la violència amb repressió i a la mort amb mort. Diu, en definitiva, als seus coetanis, que s'han de conèixer els problemes de convivència des de la seva arrel i que cal tenir les virtuts morals necessàries per acarar-los sense embuts. Cent anys després, el pensament alomarià no ha perdut ni un bri de vigència. Els darrers atemptats d'ETA han aconseguit treure de polleguera el govern conservador, cosa que, d'altra banda, no ens pot sorprendre. Qui calcula el cop sol tenir el cap fred. Qui el rep sol perdre els estreps. Aznar és a punt de perdre'ls. El seu advertiment al món abertzale respecte a com serà d'implacable la llei amb aquells que la transgredeixin, no deixa d'ésser una manera de deixar-se arrossegar pel populisme "després de l'assassinat, a Màlaga, d'un regidor conservador se sentiren veus reclamant la reimplantació de la pena de mort" i de banalitzar la qüestió basca. Abans d'ahir, Mariano Rajoy, encara que amb un cert to victimista, va apuntar-se al visceralisme del seu president, en recordar-nos que els bascs disposen d'una autonomia gairebé de privilegi. Tant l'amenaça velada d'Aznar com la queixa de Rajoy, tenen una mateixa lectura: la superficialitat i la manca de transparència històrica que caracteritzen un debat compulsiu amb el PNB. Un debat, cal dir-ho, que esdevé lànguid quan no es produeixen atemptats i que reverdeix, amb aspror, tot d'una que es vessa la sang. De la consideració moral que mereix l'actitud d'ETA en tot aquest procés, no cal ni parlar-ne. Qualsevol persona amb un dit de front sap que damunt els morts sols creixen els cementiris, molt rarament la vida. Tanmateix, tots aquests cadàvers, els cadàvers d'un i altre bàndol, tenen molt a dir en el debat seriós que el govern espanyol té l'obligació de promoure sobre el futur d'Euskadi. D'ençà de la mort de Franco, aquest govern, sigui quin sigui el seu color ideològic, s'ha limitat, en parlar d'Euskadi, a jugar una partida dialèctica de tennis, sense reparar que el tennis és el joc més banal que han inventat els homes. Quina falta fa, en el conjunt de l'Estat, en aquest moment de parauleria buida, la veu clara i serena del mestre Alomar i d'aquells intel·lectuals que, com ell, no es deixen domesticar pel poder! Fet i fet, amb tants i tants d'anys de crispació, s'han sentit molt poques reflexions que no traspuïn partidisme i que siguin una oferta veritable al diàleg. Quan ETA va anunciar la treva unilateral, ningú no va aprofitar la pau per a debatre sobre les possibilitats de convertir Espanya en un estat federal ni per a parlar de la solució que es podria cercar en cas que aquesta nova configuració no satisfés el poble basc. Tanmateix sols n'hi ha una de racional, de solució, que rau a donar la independència a qui amb tanta insistència la reclama. En qualsevol cas, d'això hi haurà temps de parlar-ne, si s'estableix un diàleg molt més profund i generós del que estam acostumats a escoltar. Mentrestant, dels morts que s'han produït per aquesta causa i dels que, malauradament, puguin produir-se, l'Estat no en pot defugir la seva part de responsabilitat. En referència a l'atemptat anarquista de París, comès contra Alfons XIII, Alomar recordava a dretes i a esquerres que «aquest crim és la fallida de la vostra obra; i dins la seva odiositat, haurem de proclamar-lo benfactor si senyala el terme de la feresa d'un i altres, la fi d'aquesta rivalitat brutal entre les dues bèsties, que com un contagi de mort ha assolat per tant temps el nostre món». L'arma que actualment fa víctimes innocents l'empunya ETA. Les causes que han armat la mà dels etarres les ha creades la història. Si més no, això es desprèn de les paraules, actuals i clarividents, de Gabriel Alomar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris