nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Involució autonòmica

No han passat gaire dies des que la Reial Acadèmia de la Història ens va obsequiar amb el seu polèmic informe, quan han tornat a repicar les campanes del centralisme espanyol en forma d'un nou document del Consell Econòmic i Social (CES), el qual, forçant una interpretació econòmica del precepte constitucional que consagra «la indisoluble unidad de la Nación Española», qüestiona profundament l'actual configuració de l'Estat de les autonomies. Ateses les circumstàncies, hom ja no es sorprèn de res, ja que sembla que s'està preparant el terreny perquè el Partit Polupar, amb la seva majoria absoluta, pugui emprendre les reformes pertinents per reconstruir un model d'Estat que ja crèiem tots superat. Per això, no deixa de resultar paradoxal que qui més s'escuda en la defensa de la Constitució de 1978, ara pretengui buidar de contingut polític la concepció plural de l'Espanya de les autonomies. La uniformitat que es pretén no tan sols és espiritual o de sentiment patriòtic apel·lant a un hipotètic passat únic que ens agermana a tots, cosa molt discutible pels historiadors, sinó que va més enllà.

L'informe del CES, basant-se en els conceptes d'igualtat, d'unitat de mercat i de cohesió social, atribueix a les autonomies tota una sèrie de vicis que s'oposen a la satisfacció d'aquests principis. Fins i tot culpen la vigent Constitució de no preveure suficients mecanismes de control sobre les CCAA per evitar que aquestes en el seu funcionament puguin comportar efectes disgregadors entre els espanyols, els quals "segons ells" no han fet més que agreujar les diferències entre regions riques i pobres.

Per tot això s'exigeix del Govern de l'Estat l'adopció de mesures urgents per apaivagar tota una sèrie de perjudicis greus que, segons el CES, ocasionen l'actuació de les comunitats autònomes en el seu marc competencial pel que fa a matèries tan significatives com l'economia, la sanitat, els serveis socials, l'educació, el sistema tributari, els transports, l'habitatge, l'urbanisme, el medi ambient i el comerç interior. Així el CES reclama l'adopció de mesures com la promulgació de lleis d'harmonització sectorials que limitin l'exercici de les competències autonòmiques, i apurar al màxim detall les lleis de bases, perquè en el seu desenvolupament legislatiu autonòmic es tengui un mínim marge d'actuació. Finalment, proposen la creació de comissions sectorials que fiscalitzarien tota l'actuació de les CCAA amb l'objectiu d'homogeneïtzar les seves accions. Però és més, el propi informe CES qüestiona l'actuació del Tribunal Constitucional, al qual fa responsable d'una interpretació massa autonomista de la Constitució, fet que entén que s'haurà de rectificar de cara al futur.

De l'informe del CES no tan sols es desprèn una important involució autonòmica propiciada per les patronals i alguns sindicats, entre d'altres agents econòmics de l'Estat, sinó que ens alerta de la fragilitat que presenta el propi sistema autonòmic espanyol amb la complicitat del PP. Des del nacionalisme democràtic que va optar per acceptar les regles del joc constitucional, documents com aquest posen en entredit el consens que va possibilitar l'actual carta magna espanyola. L'aplicació de les propostes del CES, moltes de les quals són de dubtosa constitucionalitat, ens portarien a un escenari polític molt perillós de resultats imprevisibles per a la supervivència del propi Estat tal i com el coneixem.

L'informe CES dins l'actual marc de la Unió Europea no té sentit, atès que és aquest àmbit el que defineix les unitats de mercat i la cohesió social i no els estats que s'han demostrat insuficients per donar una resposta satisfactòria a les demandes econòmiques i socials del conjunt dels europeus. La mateixa Unió Europea és una lliçó d'unió en la diversitat política i nacional que s'haurien d'aplicar a si mateixos els membres del CES.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris