muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
14°

Un any de Consell

La peculiar majoria política del Consell de Mallorca també compleix aniversari. Però pareix que la pobra no té qui ho celebri. I aquesta és la primera valoració que es pot fer: que el Consell, en aquests dotze mesos, torna a tenir més o manco la mateixa consideració per part de quasi tots els partits que tenia abans de 1995: una institució secundària. Ja a cap partit, excepte UM, sembla interessar-li el Consell a no ser per temes relacionats amb l'urbanisme. El protagonisme político-mediàtic que assolí durant la legislatura 1995-99 s'ha esvaït.

La segona valoració a fer d'aquest primer any de «govern nacionalista» del Consell és que mentre el 1995, en ocasió del primer Pacte de Progrés, el desplegament verbal dels polítics de la majoria explicant el programa político-ideològic en comú que aplicarien era una constant, ara ben poc se'n xerra. Més aviat, via silencia d'atorgament, pareix un simple acord de repartiment de càrrecs. La tercera valoració ha de ser necessàriament l'habilitat d'UM. Aquest partit està aconseguint que cap dels molts problemes que han afectat tots els altres partits del Pacte per la gestió al Govern, l'esquitxi en el Consell.

Ells van a lo seu. Tenir prou pressupostos per al Consell per poder fer una política de dreta per intentar menjar-se part de l'electorat del PP, i tira milles. I ho estan aconseguint, almanco la part de tenir prou doblers, perquè el Consell, que ha duplicat pressupost respecte a abans del 95, tenint ara uns 16.000 milions, si tot surt com està previst l'any vinent o, màxim, l'altre, disposarà de prop de 30.000 milions. Això està molt bé per als interessos d'UM. Però i els altres partits, què hi diuen? Res, i això ens duu a la quarta valoració: el peculiar acord de govern.

El PSM aconseguí una part secundària del poder a través de qual no ha aconseguit, fins ara, fer ombra a UM, i el PSIB, EU i Els Verds ni tan sols ho intenten; callen i voten com autòmates. Podria semblar que ja els està bé, així. Però almanco n'hi ha un que reconeix que no hi està còmode. En l'avaluació del primer any, Els Verds diuen que el Pacte els «confina» a no ser «ni govern ni oposició» del Consell. Si es mira un diccionari, el verb confinar vol dir en la primera accepció «ésser contigu, veí immediat». Atès que del Pacte Els Verds no en són veïnats sinó membres, caldrà anar a cercar l'altra accepció: «desterrar algú en un lloc determinat d'on no pot sortir».

La sinceritat d'Els Verds reconeixent públicament la condició dels col·legues d'UM en el Consell els duu a afirmar que «la posició dominant d'UM (amb 3 consellers sobre 33) és un dels punts febles del pacte en conjunt». Certament en el Consell mallorquí és on el Pacte de Progrés assoleix les més altes cotes de particularitat: presidència i àrees més importants en mans d'un grup que té 3 consellers, les àrees executives secundàries per a un partit que té 4 consellers, i la resta de la majoria, 10 consellers, cecs, sords i muts. Mentrestant, el partit que ell tot sol té 16 consellers, el PP, es dedica a fer la mateixa oposició que fa en el Parlament, o sigui mantenir la cadira calenta per si torna Estaràs o Matas. El món a l'enrevés. La política a Mallorca, en fi, on un partit com UM a través del Consell de Mallorca ha demostrat que a vegades no és necessari tenir molt per aconseguir el que es desitja, basta poc però ben administrat. Segur que li surten clònics. I a cada illa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris