nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

«Fidel, un mallorquín!»

Aquest dissabte vaig telefonar a un restaurant del meu poble per reservar taula i vaig demanar per l'amo, en Fidel, un vell amic: "Diga? 
"Hola, voldria xerrar amb en Fidel.
Llavors vaig sentir que la veu femenina que m'havia contestat s'allunyava un poc de l'aparell i exclamava a tot pulmó: "Fidel, un mallorquín!

Poques vegades m'havia sentit tan indígena. Per ventura demanaré una subvenció per a protegir-me contra l'extinció. A l'estiu, a les zones de costa sembla que els anomenin així pel que costa veure un mallorquí. Llavors no és d'estranyar l'actitud de persones com en Pep, un vell amic del poble que té tres supermercats repartits per aquesta zona. Fa poc li vaig comentar que aquest estiu havia anat a tots tres comerços a comprar i que cada pic havia hagut de canviar al castellà perquè els seus dependents ni tan sols m'entenien. Li vaig demanar per què podien atendre els clients en alemany i no en mallorquí i em va contestar: "Jo no en tenc de clients mallorquins.
Jo era, un altre pic, l'excepció, un indígena de zona costanera amb el mal vici adquirit de voler anar per la meva terra xerrant en el meu idioma. És com aquell dia que a un altre restaurant vaig demanar «una botella d'aigo, per favor» i per contestació vaig rebre una cara estranya. El tercer pic que li vaig repetir la frase a la senyora que feia de cambrera, em va contestar: -Háblame en castellano!.

"Si vostè m'ho demana per favor, no tendré cap problema en parlar-li en castellà.
Havent sentit aquestes paraules, la cambrera se'n va anar i em va deixar en companyia de la set. Encara que som poquets, sé que no som tot sol en aquesta actitud. Fa uns mesos, una professora que duia els seus alumnes a les coves d'Artà i que va insistir en demanar al guia mallorquí si podia fer la visita en mallorquí va haver d'escoltar aquestes paraules: «Saps què hi ha pitjor que una puta? Idò una puta sorda». A mi, per sort, a les coves del Drach em van tractar amb una mica més d'educació, encara que també em varen insultar. Quan els vaig demanar als guies per què feien les visites en francès, castellà, alemany... i en mallorquí no deien ni una paraula, em contestaren: «Perquè noltros no som tan pardals com els catalans». La veritat, se'm fa molt estrany admetre com a normals comportaments com aquests de peninsulars sense educació i d'insulars amb aquest menyspreu per la seva cultura. Me pareix evident que ens trobam davant de fenòmens paranormals. Fins i tot es podria tractar d'extraterrestres que viuen entre nosaltres i estan fent un experiment amb els indígenes d'aquesta roca posant-nos al límit per veure fins on aguantam la pressió. Fins i tot, un d'aquests alienígenes ha penjat unes pancartes on promet que el 2003 els nostres fills podran estudiar en «su idioma». Diuen que Steven Spielberg està preparant una nova versió de «La invasió dels ultracossos» i que la filmarà a Mallorca amb persones reals en lloc d'actors. No li costarà gens de trobar-los.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris