algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
15°

Carta a uns pares (o tornen els grisos)

Benvolguts amics, vos escric aquesta carta humil i oberta perquè allò que més m'ha cridat l'atenció de tota la moguda amb la policia, al port de Palma, ha estat la vostra actitud. És cert que la primera reacció, en veure els vostres fills i filles enrevoltats de policies, va ser la de demanar-los amb to recriminatori «què has fet?», però també és cert que en veure que els vostres hereus no eren culpables de cap malifeta i comprovar que els policies vos negaven cap explicació («no le entiendo») vàreu mantenir una actitud de fermesa i de coherència digna de ser assumida amb orgull pels vostres fills.

Uns fills als quals, probablement, els va sorprendre menys que a vosaltres l'actitud xulesca, provocadora, inquisitorial i totalitària dels policies, perquè la pateixen més sovint. Ells saben que no perquè ara vagin vestits de blau o de blanc virginal deixen de tenir unes actituds grises i agressives.

Una actitud i unes maneres policials que, ho sé perquè m'ho heu dit, vos ha transportat trenta anys enrere, com si tornassin els grisos, i que vos ha entristit. Perquè és ben trist que amb els nostres imposts (els que pagau vosaltres directament) però també (i des que els cobra n'Aznar cada vegada més) pagam tots nosaltres indirectament, mantenguem aquesta mena d'empleats nostres, que en comptes de servir-nos i treballar per garantir-nos el dret a defensar les nostres idees, com demanava en Guillem Frontera, adopten aquest posat i aquesta actitud provocadora (en Llorenç Capellà parlava de «provocació seriosa») i discriminadora envers tot allò que soni a mallorquí. Una actitud que voreja el racisme, perquè quan algú agredeix una persona negre pel color de la seva pell, és un racista, quan algú discrimina un mallorquí pel sol fet de ser-ho, què és?

Una actitud policial que, patètiques ignoràncies a part (una al·lota estava canviant el rodet a la seva màquina de fer fotos i aquesta li va caure enterra, el seu germà li digué «te l'has carregat!», un policia s'hi acostà i li digué «que te crees, ¿que no entiendo el vasco?» i reblà el clau de la seva demostració d'ignorància supina i mala baba racista afegint «hablar en vasco està prohibido». No és un acudit, va succeir dijous 20 de juliol al port de Palma.) és preocupant.

Una actitud que ens recorda la Pregunta. La pregunta clau, la pregunta amb ressonàncies grises: què volen aquesta gent? I la resposta no la sabem, però la podem intuïr, assajar. Volien escalivar la part més activa de la joventut mallorquina. Pretenien activar el mecanisme que manté viu el seu estat i l'estat de les coses: la por. Volien infectar els cossos joves d'uns quants mallorquins i mallorquines viatgers, amb el malèvol virus del temor i que aquest s'escampàs a la resta de joves catalans de Mallorca.

I no és una acció aïllada, sinó una operació destinada, com deia en Ferran Aguiló, a demonitzar la discrepància. I per aconseguir aquest objectiu no dubtaren a utilitzar mètodes fora del sistema democràtic, potser perquè com escrivia un dels pares, un de vosaltres: «alguns estaments no han assolit els principis més elementals de la democràcia».

I si faig totes aquestes afirmacions és perquè vaig viure els fets, i com que els vaig viure, no puc creure la versió oficial, maquillada i fantasiosa explicada per la delegada del govern espanyol que es tractàs d'una «acció rutinària i correcta».

Perquè com li vàreu-vàrem demanar dijous passat a la representant del govern espanyol a les Balears, és rutinari i correcte que els mateixos policies ens identificassin el dijous quan partíem i el diumenge quan tornàvem? És rutinari i correcte que ens seguissin durant el trajecte d'anada i de tornada? És rutinari i correcte que a la nostra arribada a Palma ens esperàs un contingent que superava la trentena de policies i sis furgonetes? És rutinari i correcte que una vegada identificats i sense practicar cap detenció se'ns volgués conduir a comissaria?

La delegada del govern espanyol ens digué que desconeixia la majoria d'aquests «detalls», per tant, comença a ser hora que es plantegi que, per ventura, la policia la «ponteja» i no li explica tota la veritat...

Això és cosa seva. A nosaltres, aquest nosaltres que formàrem dijous passat davant la delegació del govern espanyol pares i fills, ens toca continuar demanant el de sempre. Democràcia en tots els àmbits i llibertat individual i col·lectiva.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris