S'opinava aquí del perill de caure en la «violència verbal», que seria un gran obstacle per a la solució pacífica del gravíssim problema del terrorisme a tot l'Estat, quan ens trobàrem també amb la «dolcesa verbal» d'un comentarista polític que ens explicava que hi ha una diferència d'educació molt marcada entre els partidaris del nord-català Gerard Jacquet i els de la sud-espanyola Martirio. No hi vaig veure, us ho jur, cap senyal de «violència verbal», però em diu el cor que, amb aquestes «dolceses» verbals, tan educades, també es trenca la pau entre els indígenes d'Espanya i els indígenes de Catalunya, que només volien gaudir, en pau i alegria, les «Cançons de la Mediterrània». Idò!