algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Homes virtuosos

Aquesta setmana, el terrorisme domèstic ha tornat a ocupar les planes dels nostres diaris. No fa gaire, a València, una dona cubana moria estrangulada pel seu marit, a qui havia denunciat en set ocasions per pallisses i maltractaments, fins i tot per un intent d'assassinat en un ascensor. No gaire lluny de València, a Vinarós, un home apunyalava la seva dona al coll. A Madrid, mentrestant, moria una dona que havia estat en coma durant una setmana, després que la seva antiga parella li donàs un cop al cap en presència del seu fill. La darrera mort (potser ja no és la darrera) ha estat prop de nosaltres, a Calvià. Una treballadora d'un hotel ha mort, després de ser brutalment maltractada pel seu home. L'homicida, de forma bastant característica, s'ha suïcidat, com si llevar-se d'enmmig apaivagàs gens la culpa del seu crim execrable. Aquest és el panorama, sinistrament monòton, a què ens enfronta l'actualitat. El més elemental dels drets humans, que és el dret a la vida i a la integritat física, és per a milers de dones una ficció consagrada per la constitució però negada dins de les parets de casa seva o al carrer on les espera un antic marit o company. De manera també una mica monòtona, assistim a les declaracions i les actuacions que, davant aquests fets, fan dones advocades, grups de dones o organitzacions feministes.

En aquest paisatge conegut, hi ha una novetat a la qual hem de donar la benvinguda: la d'homes que s'associen per manifestar el seu rebuig a la violència masclista. També a Mallorca, no fa gaire que s'ha donat a conèixer la constitució d'un d'aquests grups, que convoca, juntament amb grups feministes, les manifestacions de protesta contra aquests fets. Són homes que han entès que els drets de la dona són els drets de la persona, i que els homes no guanyaran la seva dignitat mentre les dones vegin negada la seva. Són homes que entenen que totes les persones estan compromeses en la defensa dels drets de les persones, i que per tant no fa falta ser dona per exigir respecte per la dignitat de les dones, com no fa falta ser immigrant o ser indígena per exigir respecte per la dignitat dels immigrants o de les dones. Són homes que s'han revoltat contra la injustícia no des de la consciència de pertànyer al grup sotmès sinó des de la vergonya de compartir alguna cosa (encara que només sigui el gènere) amb els agressors.

D'una forma típica en una societat de valors patriarcals, l'etimologia estableix una associació entre la virtut i la masculinitat: «virtut» ve del llatí «vir», home, i és, per tant, allò propi de l'home. Per acabar de fer-ho, les virtuts tradicionals de l'home han estat les del valor i l'autoafirmació i les de la dona les de la submissió. Són trampes del llenguatge, és cert, però les podem aprofitar per dir que els homes que alcen la veu contra la violència domèstica fan honor a l'origen del mot «virtut». D'una virtut, és clar, feta de valentia, d'afirmació de la dignitat humana i de solidaritat: una virtut tan masculina com femenina.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris