algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Història i «particularitats»

Tenc perfecta consciència que, aquest, a l'hora d'ara, ja és un tema molt socarrat, manyuclat, munyit, comentat fins al límit pels companys en aquesta feinota d'opinadors per lliure. Però, què voleu que us digui, una mena d'impuls incontenible em fa agafar paper i llapis per a dir-hi la meva, per si de cas es dóna la casualitat que encara hi puc afegir cosa.

Mirin vostès, aquest «Gonzalo Anes», president de la «Real Academia de la Historia», pot tenir els anys que vulgui i els estudis i mèrits que hagi aconseguit en la seva llarga vida, però ara, a la vista de les seves bajanes opinions vers el que s'ha d'ensenyar al personal estudiant del que jo en dic l'Estat Espanyol, i ell anomena «España», som de l'opinió que és un venut integral. Un home amb els seus anys i la suposada formació acadèmica, hauria de saber on acaba una versió oficial, oficiosa, supòs que convenient al messetari poder que el manté on és, i on comença l'insult, el greuge a una gent que està fins els dallonses de prepotències centralistes, de xuleries madrilenyes, d'espoli cultural i de l'altre, d'injustícies, greuges, insults a la nostra intel·ligència, mentides convenients, utopies inventades, merdoses manipulacions de la veritat, la realitat objectiva. Escoltin, jo vaig estudiar el batxillerat al «Colegio San Marcos Sineu», i el vaig acabar sense saber absolutament res de res de la nostra història ni geografia. Volia dir, el vaig aconseguir acabar coneixent a la perfecció que hi havia mines de mercuri a Almadén i que l'Ebre naixia a Reïnosa, «cerca de Santander». Sabia d'en Viriat, però no tenia ni remota idea de la revolució de les Germanies. Bé, el que volia significar en realitat era que, aquells temps de la meva infantesa i adolescència, pors i dogmes, de veritats absolutes, se'ns amagà la nostra història, s'intentà des de Madrid fer-nos creure que el que per aquí havia passat no mereixia un paràgraf a un llibre de text escolar, res, pets de puta, baleigs molt poc considerables, «particularitats» d'una genteta que no feia l'alçada històrica d'un ca assegut. Això és el que vaig mamar dels llibres de text del meu temps d'estudiant, la glòria de ser, volgués o no, era ser descendent dels cabdills gots, dels Reis Catòlics. Abundaven en la informació sobre la inquisició, foragitada de jueus, pobre gent, olor de carn humana cremada a Plaça Gomila, tot i justificant-ho amb una naturalitat esgarrifadora. Es tractava d'unificar «España», purificar-la d'influències que no convenien a la unitat «nacional», als interessos econòmics de La Corona. Sabérem tot el que ens volgueren fer aprendre de les joies d'Isabel la Catòlica, que serviren perquè el felanitxer descobrís les amèriques, coneguérem la feblesa del moro que plorà com un pardal assolellat quan va haver de lliurar les claus de Granada a les espases llargues dels victoriosos cristians espanyols, i la seva mare li va haver de dir allò tan masclista de «plora com una dona el que no has sabut defensar com un home». Fins i tot em varen voler fer creure un miracle que de ben menut em va tenir bocabadat, enlluernat. Aquest: resulta que Don Pelai, a la batalla de Covadonga, va resar amb fervor a la Verge Santíssima perquè li donàs la victòria contra l'infidel. La Verge va obrar el miracle: les fletxes de l'enemic es giraren contra ells mateixos i els mataven. Hi vaig ser a Covadonga fa uns anys, al comellar de la batalla tan triomfalment explicada al llibre de text de les meves infanteses. Els infidels eren a baix, vora el riu, i les tropes de don Pelai a dalt de tot dels roquissars, llançant pedres i tot el llançable. Els arcs dels assetjats no tenien potència a bastament per arribar a son objectiu i clar, les sagetes queien en vertical damunt ells mateixos. Mirin si és bo de fer de vegades esbrinar la veritat de ver d'un miracle. Ah, i don Pelai, a l'estàtua que el representa davant la basílica, més sembla l'Increïble Hulk que altra cosa, mirin que els dic. Allò que deia el Perich, l'enyorat humorista gràfic: «Als llibres de text d'Espanya, la història està farcida d'herois espanyols, en canvi als llibres de text de França, no». Amb una paraula ...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris