nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
10°

Reconeixements d'un seixantí ja sense escriguera

Aquest matí acab de rebre el detallat estudi "la veritat és que he quedat una mica esverat quan he vist les seves set pàgines de bibliografia" que la companya de lectures i escriptures Antònia Arbona i Santamaria tossudament, fort i no et moguis, ha volgut dedicar als meus intents, el resultat del qual treball "per estrany que pugui semblar" m'era desconegut. Això vol dir que el text concret de La poesia de B.F. Sense decòrum a la recerca de la veritat no ha pogut tenir la meva benedicció prèvia. Però he d'afegir tot d'una que, naturalment, no la necessitava gens ni mica. Si algun valor ha de tenir una comesa d'aquest tipus, sempre prou difícil, ha de ser precisament la seva total independència. Val a dir "parlem ben clar" que no convé gaire que sigui «patrocinada», ni que sigui oficiosamnet, i que l'autor o l'autora de la feina "o de la feinada" ha de tenir completa llibertat per a exposar quins són els seus punts de vista i quines les seves valoracions. Un servidor no va tenir cap inconvenient a fer classes a l'Escola de Relacions Públiques que Miquel Duran va posar en marxa, ni tampoc a practicar"les decididament a favor de les companyies hoteleres en les quals va fer feina. Però mai "tampoc ara" no m'han fet cap gràcia especial les relacions públiques en matèria literària. Som de l'opinió que si un llibre o un text no es pot defensar per ell mateix "amb tot el temps que faci falta" no hi ha res a fer. I en tot cas, les relacions públiques del llibre o d'una obra corresponen a l'editor i al llibreter, no a l'autor. En definitiva, no convé mesclar ous amb caragols. I cada pal ha d'aguantar el seu velam. I la veritat d'aquesta darrera afirmació és del tot independent, per descomptat, de la seva eventual condició formal de calc de la llengua veïna.

Naturalment, tot això no vol dir que un servidor no sabés, directament, que la cosa acadèmica s'estava cuinant i després, indirectament, que ja estava cuinada. Quant a la primera etapa, vaig correspondre, com era natural, a l'interès que l'amiga sollerica em va manifestar telefònicament amb els set fulls d'informacions tramesos amb la meva carta del 29/7/98 i, sobretot, amb les meves respostes per escrit al seu qüestionari de 31 fulls i "es diu aviat" 270 (!) qüestions, rebut amb la seva primera carta del 7/9/98, en sis tongades i un total de 56 fulls.

Però crec convenient que quedi ben clar que després d'aquest llarg intercanvi de preguntes i respostes, que va durar fins al setembre de 1999, Antònia Arbona "sens dubte amb bon criteri" no m'ha sotmès cap text fins que aquest matí m'ha fet arribar el llibre enllestit. Dic amb bon criteri perquè, òbviament, en cap moment no ha estat qüestió de fer l'estudi al dictat de l'autor de l'obra estudiada. La iniciativa ha estat seva, la planificació i l'enfocament han estat seus i jo m'he limitat a facilitar la informació que m'ha estat demanada o que m'ha semblat oportuna (amb alguna inevitable valoració per part meva però sense pretendre dictar res). Quedi clar, doncs, que tant els mèrits com la responsabilitat de l'estudi són totalment d'Antònia Arbona, que sens dubte s'ha complicat la vida de valent volent espinzellar els meus intents, llibre per llibre, per tot el qual he d'expressar"li públicament el meu sincer reconeixement.

Quant a l'editor, Lleonard Muntaner, he de confessar que no veig gens clar com pugui cobrir despeses en aquesta edició; per la matèria que tracta, òbviament, no per la bona disposició de la seva autora. Però deixant de banda tan enutjosa qüestió, tenc l'obligació d'agrair"li molt especialment que hagi triat per a la portada i el frontispici del llibre dos magnífics dibuixos, Tota la família (fragment) i Personatge amb capell, del bon amic Miquel Rivera Bagur, que ens va deixar físicament l'any passat però que continua present entre nosaltres, ara també en aquest llibre.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris