algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Orfidals a la salut de J.M. Sierra

Li escric, senyor José Manuel Sierra, a les dues i quaranta minuts de la matinada. Ara mateix se n'acaben d'anar de la plaça uns quants joves que han estat cridant i fent palmas. Sap què? Ara estic desvetllat, no sé a quina hora m'arribarà la son. I demà m'he d'aixecar a les vuit "per fer feina, ja veu com són, d'estranyes, les coses. Hi ha persones que tenim aquests horaris, però no sé fins quan els podrem mantenir. Bé, aquesta nit ha estat una nit d'estiu qualsevol: m'he colgat a les onze i mitja, preguntant-me si avui seria un d'aquells dies rars en què, per una o altra circumstància, el renou seria suportable i podríem dormir. No hi ha hagut sort. En rigor, quasi mai hi ha sort. Ja és ben gros que poder dormir sigui una qüestió de sort, senyor Sierra. Vostè no deu saber què és viure amb aquest interrogant: podrem dormir, avui, o no? Arriba un moment en què aquest interrogant ja t'aborda de dia i tot, quan el rendiment laboral és prou indicatiu de la teva manca de repòs. Sap de què li parl? Desitjaria, per al seu bé, que aquestes paraules li fossin incomprensibles, però li assegur que per als meus veïnats i per a un servidor actuen com un corrosiu imparable. Li explicaré en un moment com solen transcórrer les nits fins, més o menys, aquesta hora: en confirmar que avui tampoc no hi ha sort, cridam al 092, on, en general, se'ns atén amb cortesia. El policies del 092 solen ser molt persones. Sempre hi ha qualque beneit que va de sherif suburbial, però supòs que això és inevitable. Se'ns sol dir que avisaran una patrulla, però que no ens facem massa il·lusions; i que presentem una denúncia per escrit, que aleshores es farà un seguiment... Contestam que ja n'hem presentades i que la cosa no va. Segueix el renou. La patrulla no arriba. Una horeta més tard, recordam al 092 que estam amb les mateixes. Tornam reclamar el servei damunt la una o la una i mitja. I sap què? Arriba un moment en què algun policia ens assegura estar avergonyit de no poder-nos donar cap solució, ni avui ni en el futur, i ens anima a fer una denúncia al jutjat, contra la Policia Local, perquè no compleix amb les seves obligacions. Però no hi ha cap solució. Ens atiborram d'orfidals, senyor Sierra, per veure si ens atenuen l'ansietat creada per aquesta situació. Cada orfidal ens el prenem a la seva salut. Li ho dic perquè supòs que li farà gràcia saber-ho. Bona nit.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris