nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín:

Dret d'expressió

Un cop més ha quedat ben palès que alguns estaments de les nostres Institucions no han assolit del tot els principis més elementals de la democràcia. I, un cop més, els resultats d'aquesta perseverant inadaptació s'ha convertit en un ultratge vergonyós del lliure exercici dels drets cívics i de la llibertat d'expressió.

La vintena de joves mallorquins que van acudir a una acampada a Arbúcies, en un acte organitzat per la branca juvenil d'Esquerra Republicana de Catalunya, va ser objecte d'uns controls policíacs propis d'un sistema polític totalitari. Perquè no deixa de crear perplexitat "i en molts d'aspectes un profund sentiment de repulsió" que com a mesures cautelars (cautelars, de què?) fossin observats tot al llarg del seu viatge en vaixell, tant d'anada com de tornada, per dos agents de policia uniformats i d'altres dos vestits de paisà. I que aquests àngels custodis, apel·lant a Déu sap quines raons de seguretat "i sense que s'hagués originat cap desori" de tornada a Palma informassin als seus col·legues per tal de separar-los de la resta del passatge i procedir a la seva identificació, sobrepassa el modest concepte de qualificar-ho, tot plegat, com una acció preocupant.

Perquè, a banda de l'acció per si mateixa, que per provar la seva validesa s'haurien d'haver justificat arguments rotunds contra la seguretat, hi ha la segona part, el tractament que van rebre aquests ciutadans de banda dels servidors de l'ordre públic. Les empentes, les vexacions i l'agravi absolutament inacceptable d'exigir-los parlar en castellà, ens donen una ideal molt aproximada del grau de preparació professional d'aquests funcionaris. Però encara ens mostren un caire molt més inquietant quan de tot això se'n pot treure la conclusió que els seus caps, i tirant més amunt els màxims representants dels cossos de Seguretat de l'Estat a l'arxipèlag, incloent-hi la Sra. Catalina Cirer com a delegada del Govern, mostren el llautó de manera tan reiterada. Cal recordar-los, una vegada més, que en aquest petit país nostre els seus ciutadans tenen el dret d'expressar-se en la seva pròpia llengua i que tot el cos que forma el funcionariat públic té, així mateix, el deure d'entendre aquesta llengua, sense posar-hi entrebancs? Caldrà tornar a repetir, dia sí, dia també, que el comportament propi d'un estat policíac pertany a episodis del passat? Com a resultat de l'escorcoll a aquests joves, potser els han trobat alguna cosa més que pamflets, revistes i comunicats o potser s'han cregut veure-hi el reflex d'una parabellum amb sis bales a la recambra?

Gabriel Pujol Servera. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris