algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín:

Què val un passatge

Què val una plaça ParísNova York en el Concorde? Pot semblar una pregunta inoportuna, però no és aquesta la meva intenció. No pensava fer l'article sobre l'hecatombe al Charles de Gaulle. Si el volgués fer, intentaria dir, amb la major delicadesa possible, que l'espai mediàtic ocupat per cada mort en aquest accident supera de molt la mitjana dels morts en els accidents aeris en general. Però volia anar per una altra banda, i és que precisament la repercussió mediàtica de l'accident ha posat en relleu una vegada més el desacord de les fonts informatives en assumptes que no són opinables, sinó clarament avaluables. Què val una plaça en el Concorde per fer el vol de París a Nova York.

Doncs bé, segons un informatiu de televisió, el preu és de quasi mig milió de pessetes. Segons un altre, passa del milió. He sentit per la ràdio i he llegit als diaris moltes xifres, mai coincidents, que es mouen entre aquestes dues. I no crec que estiguem davant un cas de manipulació política dels nombres, sinó simplement, davant un cas flagrant de desinformació.

Dies enrera, des del govern central es va llançar un missatge alarmista sobre una suposada crisi turística a les Balears. L'eina que va emprar el ministre per veure de crear una mica d'alarma social va ser l'estadística. Ara bé, aquesta estadística donava un descens de l'afluència turística sensiblement superior al que dóna l'estadística emprada pel govern autonòmic. Per embullar encara més la cosa, ara es comença a dubtar de la qualitat científica que puguin tenir els mètodes d'elaboració de les xifres d'ocupació hotelera i d'afluència turística en general. I, si encara volem perdre més els papers, tampoc no hi ha acord respecte del punt a partir del qual seria correcte parlar de crisi.

En aquests darrers casos, és indubtable que parlaríem de manipulació, anant per les males, i de diferent interpretació, si som bondadosos. El món continuarà fent voltes i quasi tot canviarà, però una cosa és inamovible: la legitimitat de declarar la botella mig buida o mig plena. I no necessàriament hi ha d'haver mala voluntat en l'elecció de cap de les dues lectures. Suposem, fins i tot, que la interpretació, sigui quina sigui, vagi guiada sempre per nobles afanys d'objectivitat i de concòrdia. Ens acostaríem, així, a un paradís estadístic, on els números ens ajudarien a entendre millor les coses i a entendre'ns millor entre les persones.

Però no ens facem massa il·lusions, perquè, prescindint de tota ombra de mala voluntat, sempre ens quedarà l'error, i no l'inevitable (?) error humà, que gaudeix d'un prestigi quasi filosòfic, sinó l'error per pura desinformació, o sia per pura vagaria. I contra aquests errors per desídia segurament no hi podem fer res, perquè podeu comptar que no aniré, ara, a telefonar a Air France per demanar què val el passatge en qüestió. Si en el futur, i davant meu, sent parlar en alguna conversa, o si algú comet l'error de preguntar-m'ho, li donaré la xifra que, entre totes les possibles, s'hagi apalancat en la meva memòria distreta. I no em responsabilitzaré de la diferència, a favor o en contra de la companyia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris