Fa devers deu anys, des de «La gran bauxa», secció que escrivia i dibuixava jo al «Baleares» en castellà, vaig dedicar una pàgina i un retrat amb angelots, quan ningú encara no ho feia, a l'insigne poeta català Miquel Martí i Pol, principal i únic candidat de les institucions catalanes d'enguany al Premi Nobel de Literatura. Des del desembre del 1975, un mes després de la mort de Franco, que és quan vaig entrar al «Baleares», tenc a mà i en ús constant els tres volums de poesia "«L'arrel i l'escorça», «El llarg viatge» i «Amb vidres a la sang»" de Martí i Pol, que em regalà l'amic Lluís Índia. ara, si les institucions ho postulen, l'Acadèmia sueca no li donarà el Nobel. Idò que callin!