muy nuboso
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
12°

Què feim

El meu amic M.A. (per dir alguna cosa) és un home feliç, aquests dies, perquè té vacances i, finalment, pot fer feina. Dit així, qualsevol persona normal pensaria que parlam d'un degenerat, d'un detritus moral, d'un alienat, d'un malalt. Es ve parlant, darrerament, d'una nova addicció: a la feina. Mare de Déu santíssima. Però siguem prudents, perquè no sabem on ens hem de veure o on hem de veure els nostres fills. Proclamem, per tant, el nostre respecte i la nostra solidaritat amb aquests malalts. No és el cas de M.A. Només és una persona a la qual agrada la seva feina i que seria molt desgraciada si n'hagués de fer una altra. És una sort, en aquesta vida, fer allò que un vol fer, si serveix per fer-ho. La immensa majoria no treballa en allò que li agradaria, per això la humanitat és majoritàriament infeliç. Hi ha una petita part del cens que té un problema una miqueta més complex: són les persones que veuen com passen els anys sense que les ajudin a albirar cap mena de preferència professional. M.A. sap ben bé què vol fer. El problema rau en la impossibilitat de fer la feina per a la qual, en principi, fou cridat a on ara està en nòmina. La qüestió no és trivial, i no sé si avui servidor tenc el dia apropiat per parlar-ne, perquè darrere aquesta situació hi ha un problema molt greu, i no sé si estic en condicions d'ajudar ningú a fixar-s'hi. Bé, durant els onze mesos de feina normal, i en el decurs de cinc jornades setmanals de més de deu hores cada una, M.A. no pot assolir les condicions indispensables per concentrar-se en les qüestions que ha de desentrullar. La raó és molt simple: sobretot via telefònica, aterren diàriament a la seva taula veritables allaus de beneitures "beneiturers: encara que darrera s'hi amaguin drames, tragèdies o tragicomèdies humanes no previstes en cap programa, per intervenir en les quals no té més eines que el sentit comú. Però en aquestes vegues passa la major part de les seves hores laborals durant la major part de l'any: resolent cosetes que només molt tangencialment tenen a veure amb allò que se suposa que ha de fer. El resultat, com dèiem, és la impossibilitat de concentrar-se en les coses veritablement importants: per això aquests dies de vacances s'ho passa d'allò més bé, festejant la sensació que no ha vengut a aquest món a fer de cap de fava.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris