nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Vergonya nacional

Diumenge passat vaig tornar del tercer Campus de Cultura Popular Catalana (FestCat) celebrat a Llívia (la Cerdanya). Després de tres hores de viatge en tren i tres més en vaixell, quan l'únic que desitjava era arribar a casa i descansar, vaig observar com una quinzena de policies nacionals estaven controlant la sortida del nostre vaixell.

Segons un criteri d'aspecte físic, aquests personatges varen anar apartant els passatgers que els semblava, de manera que una vintena de joves vàrem quedar retinguts en companyia d'aquests homes vestits de blau.

Després d'identificar"nos a tots, ens varen escorcollar l'equipatge, cercant informació independentista o, en el meu cas, texts i apunts referents a les colles de dimonis i a la cultura popular catalana.

Després d'un intent frustrat de dur"nos a comissaria («Ahora, sin armar mucho jaleo, nos vamos todos a comisaría»), aquests personatges tan curiosos varen continuar fent"nos unes preguntes que afegien un to encara més surrealista a l'escena:

"De dónde venís?
"Qué habéis hecho?
"De dónde habéis sacado esta propaganda?
"Dónde habéis comprado estas camisetas con estos mensajes (el meu, en particular, era una sargantana).

A la fi, després d'una hora de passejar"nos com una guarda d'ovelles de banda a banda del Moll, i quan varen veure que la situació els fugia una mica de les mans, varen fer una llista amb les nostres dades i ens varen deixar partir.

Aquesta situació viscuda diumenge ens fa pensar si ha estat obra d'una ment desequilibrada amb ganes de divertir"se una estona, o si darrere de tot això hi ha una maquinària més organitzada amb idees més radicals cap a tot allò que no és espanyol.

Per damunt de tot, ens demanam on és el respecte cap a la llibertat d'expressió, de pensament i, sobretot, el respecte cap a la nostra dignitat humana.

Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.

Jaume Sastre i Terrassa. Alaró.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris