algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
14°

El nou PSOE abona el PSIB

Cap resultat del congrés federal socialista podria ser millor, pel PSIB. La renovació és tan absoluta que segurament serà necessari que passin anys per prendre consciència de fins a quin punt ha estat una general sacsejada, aquest congrés. Per altra banda, la sintonia entre l'emergida cúpula i el que defensen els futurs dirigents del socialisme illenc que sortiran del congrés del setembre és tan intensa que la nova direcció és un aval per fer explotar al màxim els fins ara tímids intents de Francesc Antich de liderar la renovació a Balears. Els nous càrrecs de l'executiva federal, amb Antich inclòs, no només representen una modernització ideològica, ara molt més fresca i pragmàtica, sinó també política i personal. Dels quatre optants a la secretaria general, tres no podien dissimular la caspa del seu missatge: o esquerrano-estantís, o crispat, o institucionalitzat. Només un, Zapa, tenia tot els ingredients de la renovació: frescura en el missatge progressista, l'acceptació que les coses no són blanc o negre, que Espanya no és un desastre però podria anar molt millor, que els anys de poder socialista és una referència del passat però no un model pel futur ni tan sols per a l'actualitat ni, tampoc, un mite religiós al qual adorar; i que Espanya és un estat unitari però no pot ser unitarista, com defensa el PP, sinó federal. L'any 1974, al famós congrés de Suresnes, aquell Isidoro-Felipe González, i els seus seguidors, aconseguiren convertir un partit insensible a la realitat de l'Espanya del tardofranquisme en una organització connectada amb la societat d'aleshores, la qual cosa els dugué al poder al cap de vuit anys. Ara, el PSOE, després d'una llarga travessia del desert de quatre anys (set si es compta el període de decadència que foren els tres desastrosos anys finals de Govern), comença una nova etapa que supera els tics dels anys institucionalistes que l'han allunyat de bell nou del carrer. Una renovació que, de fet, havia començat ja abans. L'impuls de Pasqual Maragall i el seu posterior pacte exitós amb Josep Montilla a Catalunya, la renovació de Marcelino Iglesias a Aragó, veus aïllades a Castella i el País Basc, i sens dubte també l'impuls de Francesc Antich a Balears amb la consecució de Pacte de Progrés, permetien suposar que quelcom es movia en el si del PSOE. S'hagués pogut avortar fàcilment la renovació, i no eren pocs el dinosauris que hi estaven ben disposats i que han fet tot el possible. Però ha triomfat, i José Luis Rodríguez Zapatero cristal·litza en ell tots aquests impulsos renovadors que, ara, s'hauran de saber transmetre a la societat balear en el congrés de setembre del PSIB. La condició prèvia perquè Antich no només guanyàs el congrés, sinó perquè pogués presentar en societat el seu projecte de progressisme autoctonitzat ja està assolida. Caldrà concretar-ho. Amb programa i persones que permetin visualitzar el canvi. Si a tot Espanya el temps del vell i decrèpit social-institucionalisme de González, i les consegüents rèpliques i contrarèpliques, ha passat a la història de sobte, amb sorpresa, a Balears fa un any que se'ns diu que la renovació és a punt. Ara serà l'hora de demostrar-ho. El nou PSOE abona el que necessita el PSIB per néixer.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris