algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
12°

Viure sense el Barça

Ala primera fotografia que l'agència Efe ens ha servit de Figo al Real Madrid "devora Di Stéfano: no han canviat tantes coses, no", el portuguès hi apareix amb un cert aire encanallat, com la d'aquell sacerdot de la pel·lícula El renegado (3 R) que, abandonada la vida de pietat i enfilant sacrilegi darrere sacrilegi, consagrava el pa en una taverna de mala nota. Que Figo ja no podia aguantar més al Barça ho sabien els cavalls bernats de Montserrat. S'havia enganxat a la tonada del Barça com a més que un club, però, llest com és, prest o tard havia de veure que, amb Núñez, el Barça era una vulgar casa de putes. Van Gaal hi tenia al seu càrrec la suite sado-masoc i el palanganer era Joan Gaspart. Què li quedava a Figo? La pela. Pela per pela, no en miris l'origen. I aquesta pèrdua de la innocència és el que guaita en la nova mirada de Figo. Al Madrid, s'hi trobarà amb Celades, andorrà, i mira que si els dos s'entenen i munten una maquineta de fer futbol per a Raúl... M'és igual. Un meu amic vol organitzar la penya Culers en Hibernació, o sia el barcelonisme a l'exili, el barcelonisme en stand by, per no haver de donar explicacions, cada dia, sobre un club capitanejat per un dirigent que no arriba ni a Kerenski. Perquè, vulgues o no, la gent et demana explicacions o, simplement, se t'encollona a la cara, i un hom pot respondre per moltes grolleries públiques i privades, pot destinar una part dels seus recursos a fer aforismes per sortir de situacions compromeses més o menys indemne. Però tot té un límit, també el món del futbol, ja veus. No es pot donar la cara per Gaspart i mantenir alhora un miratge de decòrum. No es pot. De manera que haurem de viure uns anys sense el Barça. Ens conformarem a solidaritzar-nos, en cas de malheur, amb en Llorenç Serra, que és de sa Pobla, com ho hauríem fet amb en Miquel Àngel Nadal, si el militar holandès en excedència no li hagués mostrat la porta de sortida. Ho farem així, tot sabent que no passa res. Al cap i a la fi, quan el Barça conserva la decència el món està en condicions de millorar. Coincidència o no, és així. Ara ja fa anys que no s'arregla res. Sí, deu ser pura coincidència. Però, als qui mai no hauríem votat Gaspart, no se'ns pot carregar ni una unça de responsabilitat moral.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris