algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín:

Quadern de viatge

Dilluns, 17. Hom pot fer, d'aquest govern i de la seva gestió, la valoració que vulgui. Pot fer-la, fins i tot, en funció de com afecta els seus interessos particulars, obviant els de la comunitat. En té tot el dret que la democràcia li atorga. De fet, és el que fan els enquestats per aquest diari, uns des de la generositat, altres des de l'avarícia; uns des de la prudència, altres des de la visceralitat. Alguns neden i, per si de cas, guarden la roba i altres, senzillament, guarden la roba. D'entre totes les respostes, però, n'hi ha una que m'ha cridat l'atenció. Un jurista ha obsequiat el Pacte de Progrés amb un zero, puntuació que, sense conèixer el jurista en qüestió, me sembla que honora l'executiu, a no ser que usi el zero com a nombre ordinal, que designa el punt inicial o l'origen, la qual cosa, atesa la lentitud a prendre decisions de govern i d'estat, no s'allunyaria gaire de la realitat. Per què una determinada procedència de la valoració, en comptes de desqualificar, pot honorar l'executiu? Crec que, en rigor, no hi ha cap persona, ni tampoc col·lectiu de persones, que tengui el do o la capacitat de fer-ho tot bé i només un molt reduït grup té l'habilitat de fer-ho tot malament, malgrat encerti per equivocació. Aquest govern, com els anteriors, ha comès errors i encerts, per acció i omissió. Mesurar-los és tasca d'una enorme dificultat objectiva, car ningú de nosaltres no pot defugir les seves simpaties, inclinacions o conviccions. En el cas que ens ocupa, és estrany que un jurista, de qual hom espera un enteniment serè, un judici just, un criteri equilibrat i generositat en les interpretacions, valori la gestió d'aquest govern amb un zero. D'això se'n diu mostrar el llautó. L'única disculpa que se m'acut és que un jurista només és, al capdavall, un home i està, per tant, subjecte als desequilibris que afecten tots els humans. Ignor si es tracta d'un jurista en actiu i també desconec si exerceix la judicatura o l'advocacia, o si és súbdit d'una militància ideològica o econòmica concreta, en qualsevol cas, però, si algun dia m'hagués d'enfrontar amb la injustícia de la justícia, esper dels déus màgnanims que m'alliberin de la intervenció d'aquest jurisconsult, perquè d'ell no esperaria justícia justa, ni equitat. Potser aquest govern no ho fa bé, o no tan bé com alguns desitjaríem, però no es mereix un zero. Crec que ni el govern de l'estat, l'objectiu més obsessiu i evident del qual és suïcidar els nacinalismes, no es mereix un zero de qualificació global. Dijous, 20. Ja he manifestat, aquí i en diverses ocasions, que no hi ha cap causa per la qual estigui disposat a morir i, molt manco, a matar. Aquesta deu ser la raó per la qual m'esforç a trobar i comprendre un sol motiu pel qual una persona pugui assassinar-ne una altra per raons ideològiques, tant i més quan, en el meu parer, cada mort enforteix l'adversari i el fa posseïdor d'arguments aparents i superficials, però suficients als ulls dels qui no hi volen veure amb la seva pròpia mirada. Divendres, 21. Ara que l'estiu sembla que es treu les peganyes de davant el sol i la calor alenteix la motricitat, cal reivindicar el dret a la peresa, un pecat capital que una deficient definició considera com la repugnància a la feina. Hem de convenir que, en alguns aspectes, el catecisme de la doctrina cristiana fou escrit en connivència amb el capitalisme. La meva proposta és considerar la peresa com una nova virtut orgànica, plaent a la carn i a l'esperit, que ens permeti la contemplació i la reflexió i, a través seu, assolir el gaudi de no fer absolutament res que no destigin el cap o el cos.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris