algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Un «homme de letres», que mai no perdé la curiositat

La capacitat de dialogar i d'explicar històries farcides de fets viscuts feien de Josep Melià un interlocutor de luxe. Coneixedor i testimoni de l'evolució política de la qual en fou protagonista, seduïa amb els seus comentaris punyents; irònics i agredolços alhora. Escoltar i parlar sense presses amb Melià suposava un exercici constant d'aprenentatge. Malgrat que la seva pròpia trajectòria personal el podia superar, sempre sobresortia la persona, s'imposava la lucidesa d'un pensament tan fèrtil com assenyat.

Aquesta veu compromesa, que ahir ens deixà, podria haver escrit "i ho hauria fet amb encert" «La nació dels menorquins», perquè també coneixia l'evolució d'una Menorca que escollí, al llarg de la història, camins polítics, econòmics i culturals diferents dels de Mallorca, tot i les lògiques coincidències entre ambdues illes.

Durant aquell estiu de 1996, quan Josep Melià vingué a Menorca a cercar el descans que els metges havien aconsellat a la seva esposa Antònia, i abans que la malaltia ferís el seu demble, ens fascinà per les insadollables ganes de conèixer, l'interès continu per a descobrir i comentar les coses. L'advocat, polític, periodista, escriptor se'ns revelava com un homme de lettres. Ell mateix ho explicà un dia a un dels seus bons amics, Andreu Manresa: «Som una persona que no perd la curiositat per res del món pròxim, a qui res no li és estrany i que no pretén sinó tenir curiositat literària, pictòrica, estètica, política, social, per entendre l'època i el món on viu».

Conscient que els menorquins són un món diferent al de Mallorca, volia conèixer la resposta a problemes que des de Menorca estant es veien amb una òptica molt diferent a la mallorquina. I Melià escoltava. El seu cervell assimilava tota la informació que recollia, la contrastava i després ens feia arribar les seves reflexions des de la columna d'opinió d'Ultima Hora: «A Menorca veuen d'una manera molt raonable, i intel·ligentment interessada, la crisi del PP Balear. Hi ha molta gent que té en el cap el model de CiU i la proximitat històrica amb Catalunya. Persones que són en el PP perquè no disposen d'altra eina per a transformar la realitat quotidiana». Joan Huguet, Pau Seguí i Guillem Camps, entre altres, foren testimonis de les llargues converses amb Josep Melià "aquell dinar que acabà a les nou del vespre, a Cala en Bosch... Un Melià intel·ligent que un dia digué a Maria Antònia Munar: «No t'equivoquis anant a muntar un partit nacionalista a Menorca, deixa-ho fer en mans dels menorquins, perquè ells saben com i quan ho han de fer».

Després vindrien moltes més trobades i reunions, de caràcter professional, periodístic o senzillament per parlar i escoltar. El plaer de la paraula. Encontres com els mantinguts amb Joan Vives Rodríguez de Hinojosa a la seva casa del carrer Curniola. I sempre, amb el delit de la bona taula, l'ull crític per a l'art, l'admiració envers les dones...

Josep Melià ens deixa la lliçó esplèndida de l'esperit de la convivència exemple de la transició política, la tolerància. A Menorca sempre fou respectat. Per aquest motiu, ahir vespre, Joan Casals, a les tertúlies de Cala Galdana, i amb José María Gil Robles com a ponent, lloà el testimoni polític i el compromís cívic d'un mallorquí del Renaixement que va viure i impulsà amb intensitat el gran canvi polític del segle XX.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris