bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

De viatge

Jaume Bover és, entre altres coses, bibliotecari, i està en servei a l'institut Cervantes, a Tànger. (Parla sempre de la voracitat amb què són llegits pels usuaris de la biblioteca els llibres que hi arriben en castellà, i fa una mica de captaire cultural. L'argument que addueix per convèncer tothom que li enviem els llibres que tenim repetits o dels quals, per una o altra raó, podem prescindir, és la fam de cultura que es detecta en l'institut Cervantes en un país com el Marroc, que contrasta amb l'acaramullament, en biblioteques públiques i privades, de llibres que no llegirem mai). Servidor li vaig preguntar, no fa massa, quines eren les raons principals del seu establiment en el Marroc i, sobretot, de la seva inserció en aquella societat "el seu compromís. Voldria no trair ni aigualir excessivament la seva resposta, m'agradaria saber-la resumir correctament: en Jaume Bover estima la Mallorca de la seva infantesa. Aquesta Mallorca l'hem esborrada de la geografia mallorquina. Ell l'ha trobada, en l'essencial, a Tànger. És una explicació que, si no s'entén, és per culpa de la imperícia de servidor en copsar-la i transmetre-la. Servidor sí, que l'entén. Darrere molts de viatges de gent de la meva edat, i de més joves, hi ha la recerca d'una essència vital que nosaltres mateixos hem devastat. Un altre exemple, Joan Manresa, viatger, amb tots els porus oberts, pels països islàmics "sobretot": també ell ha trobat aquella Mallorca perduda, no record en quin indret d'Egipte apartat de l'oferta turística. De la seva fascinació per aquests llocs, on viu el privilegi d'una infantesa perduda i retrobada, ens en dóna un testimoni viu i ininterromput, en els seus escrits. Qui hagi llegit Runes i la gent. Síria, Jordània, Líban, hi haurà percebut aquesta recerca i algunes troballes d'una llum antiga i ja apagada en molts d'esperits. D'altres mallorquins, no tan decidits, ens conformam guaitant fugaçment en escenaris del Sud per arrencar-ne alguna visió restauradora. Potser en el viatge hi cercam els records més enyorats. Als mallorquins de la meva edat se'ns ha vessat tota la Mallorca en la qual, de nins, pensàrem que viuríem sempre. Que aquí ja no la podrem recuperar es fa com a més clar en arribar l'estiu.

Que és quan més l'enyoram, també.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris