algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
19°

Acta

Reunits en assemblea una mica més que ordinària sense arribar a extraordinària, aquest horabaixa fornalenc d'estiu desbaratat, en Tofolet i na Miraprim, la parella de canaris que viuen a ca nostra, mantenguts i gàbia neta, i jo mateix, el sotasignant, sense gaire discussió a dir ver, hem consensuat els següents punts d'acord:

1." Declarar solemnement i irrevocablement persona non grata dins tots els àmbits on ens pertany badar la veu per raó, per justícia, per estricte posat honest i pacífic davant l'estupidesa, la manca de sentit de la ubicació, l'absència absoluta de respecte cap als nostres avantpassats, la cultura atàvica dels padrins, la realitat difícil d'aquesta nissaga nostrada, a Joaquín Rabasco, d'ASI, que tan poc ajuda a dignificar l'Ajuntament de Llucmajor amb el seu càrrec de tinent de batlle, mereixedor aquest poble de representants amb més elegància personal, més coratge, al meu parer. Tot i en gros per les seves manifestacions, les mocions consistorials "signades també, colze amb colze, pels seus socis de majoria, els del Partit Popular llucmajorer, «gento con gento»?", els pòsters, les infames ferratines als fanals, els semàfors. L'evidència de manca de suc de cervell que tot plegat és i representa. Consensuam la declaració tot i sabent que ja no som gens ni mica originals. Altres institucions i assemblees més representatives, ja ho han fet amb anterioritat. Però vaja, que basti, em pensat, els canaris i jo.

2." Reafirmar ara mateix el nostre suport moral a tot carbó, a tota pastilla, a raig i roi, vers Jaume Santandreu i Sureda, l'amic antic, el poeta rabiüt i apassionat, el guanyador del Guinnes d'aguantador de fronts de personetes a punt de vomitada alcohòlica, de torcador de suors fredes de sidosos terminals, d'agombolador fix i segur pels que ho necessiten per mor dels romeguerars espessos de la marginalitat, la boira sense campanes d'alarma de la solitud extrema, la vida a contrapèl, l'absència de costat si no és el seu, el del profeta. Jaume, et deim i consensuam, els canaris i jo: t'estimam; perdona aquell capellanet del teu poble que es pensa estar en gràcia de Déu i sols està en gràcia de si mateix, dels seus personals dogmes, del seu melic. Hem dit: perdona'l. No l'oblidis, però. El «Pare Nostre, Vós que estau en el Cel» parla de perdonar, gens ni mica d'oblidar.

3." Fer una besada al front, una forta encaixada a l'autor de la feta, per l'emoció que ens va regalar veure empavesada la Foli, la barca del senyor "en tots els sentits de la paraula" Antoni Font, a l'amarra número 9 del martell I del Club nàutic Cala Gamba, el dia de la processó marítima en honor de la Verge del Carme, la Patrona de la barriada. Don Toni Font, a més d'haver exercit d'encarregat de la Relojería Alemana del carrer Colom de Ciutat tota la vida laboral, i després de jubilat seguir essent"ho «honoris causa», per aquí era una vertadera institució humana, simpatia sense amagatalls, mirada clara i recta, posat antic d'home savi que no en braveja, paraula justa, gentilesa mesurada. Quan vaig veure la seva barca amb les banderetes, l'anou de la gorja se m'encongí d'emoció com quan mir una posta de sol molt, molt, molt singular, una de les meves debilitats. M'hi vaig plantar davant tot jo una bona estona, potser no llarga, però sí intensa. Quan me n'anava li vaig dir: vagi bé, don Toni. Em contestà, tant si em creis com si no: igualment, «pollo». Don Toni va morir el passat 7 de desembre. Que tots plegats el puguem recordar molts d'anys.

4." Que, a la vista que per avui no semblava que hi hagués més temes a tractar, podíem mirar si aprovàvem els punts 1, 2 i 3 de la present Acta per unanimitat. Na Miraprim, en Tofolet i jo, sabem que quan em fan: rrriiiip, vol dir que sí, i quan no diuen res, també, per allò que, qui calla atorga. En aquesta ocasió, em feren un rrriiiip! Com el puig de Reig de gros, allà, carretera de Sant Joan avall, tot fregant aquell terme municipal, una mica més cap a llevant, a tocar Son Emperador, blateres ubèrrimes, un temps, ara com ara ja no ho sabria dir, i vostès perdonin.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris