algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
10°

Somnis a Alcanada

Camí de dir-te adéu, m'he hagut d'aturar, tan cansat estic de perdre amics, i he cercat la frescor de l'ombra humil d'una vella figuera, mare pobra i noble de la nostra terra. El cel brillant, blau, calent, la mar llunyana i suggerent com sempre, i el meu cor ferit per la tristor i la ràbia. Els records, com al·lots malcriats i juganers o dimonions rebels, m'han invadit la memòria. Els records, són el passat o són, només, fragments dispersos del present? Són tants els meus records dels quals tu n'ets part després de quinze anys d'inventar plegats el port de l'arribada on fer l'aplec de la memòria. Quan m'han tornat les forces, he deixat l'ombra protectora i he cercat el consol del blau de la mar imaginària, apropant-me a la ribera de la badia que et va acollir des de la teva adolescència i ara t'ha vist partir. Aquell mateix blau i aquella mateixa mar que ha fet part, durant els capvespres de tants d'estius, dels teus somnis alcortenencs. O del teu gran somni de país. El país. Oh! el país. Qui no pot omplir el seu cor amb aquestes quatre lletres viurà orfe del sentiment més noble que l'amor a la terra i la gratitud de ser qui som pot inspirar. «El poble que som és un poble a 'mig fer', i hem d'acabar-lo de fer. O sucumbirem com a poble: desapareixerem del mapa, subsumits en una anèmica degeneració provincial, frustrats, com a sense nom ni nervi, amb l'estigma servil de la impotència i de la dimissió», diu Joan Fuster al pròleg del teu llibre «Els mallorquins». Tu, això, ens ho has explicat fins a l'exhauriment. Què ens queda quan se'n van els millors? El buit, un buit ferotge, i el fred i la soledat. I el seu record. Sortosament els teus pensaments i els teus sentiments omplen milers de pàgines i s'han transmès durant milers i milers d'hores de converses, tertúlies i trobades. Tu ets part, i ho seràs per sempre més, de la memòria d'un poble que no és, malauradament, ni molt agraït ni massa generós amb la seva pròpia gent, excepte, i tu això ens ho has recordat fa ben poc temps, a l'hora maleïda dels acomiadaments.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris