algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

La delicada situació de l'OCB

Quan s'ha conegut que Voltor-Obra Cultural Balear (OCB) han rebut una «oferta» per llogar el repetidor de TV-3 a una empresa de telecomunicacions, de bell nou s'han desfermat tot tipus de rumors sobre l'entitat. Per què, si total és un simple contracte comercial que farà una entitat privada, l'OCB, amb una empresa també privada? Per emmarcar la qüestió s'ha d'entendre que l'OCB no és res diferent a tantes d'altres organitzacions privades que tot i no tenir afany de lucre s'han hagut d'espavilar per aconseguir recursos. En el cas de l'OCB la immensa majoria dels recursos s'han aconseguit a través de subvencions, contractes, ajudes, o la fórmula que sigui, de les administracions públiques. Però l'OCB, i aquesta és l'especificitat de l'entitat, per intentar incrementar el seu prestigi social i, en directa relació, el seu cachet davant les institucions, sempre ha volgut semblar que assumia un paper quasi institucional i que feia aquestes activitats només per la voluntat de servei, gairebé fent entendre que les contraprestacions econòmiques mai no eren la principal motivació. Contrastant, però, amb la presumpta manca d'importància de l'aspecte econòmic i també amb la pretensió d'institució, mai no s'ha volgut donar informació pública sobre els aspectes econòmics dels tractes amb l'administració.

Ara, amb el negoci amb l'empresa de telecomunicacions, l'OCB podria trobar-se contra l'espasa i la paret, i si no hi troba una sortida adequada pot quedar molt malmesa. Per una banda no pot renunciar al lloguer perquè no pot dir que no a qui li ha dit que llogui, la Generalitat de Catalunya. Però per l'altra, acceptar-ho per les bones seria tant com reconèixer que se fa una operació comercial i prou. Contradiria ostensiblement les ànsies institucionalistes de l'entitat. Al mateix temps la paradoxa és que l'operació comercial seria possiblement ruïnosa, si el lloguer significàs perdre les subvencions que rep per mantenir el repetidor. O sigui, el que necessita l'OCB és trobar la fórmula per aconhortar el Consell de Mallorca perquè continuï subvencionant l'entitat privada per fer una activitat «cultural i social», com és «assegurar» la recepció de TV-3, tot i que sembla que d'això, una vegada fet el lloguer, seria lògic que se n'ocupàs l'empresa llogatera, que al cap i a la fi per això, i per altres coses, pagarà el lloguer a l'OCB. Sempre, clar, que no ho fes qui ho hauria de fer, el Govern balear, amb un tracte directe amb la Generalitat. I enmig de tot, s'hi mesclen operacions polítiques, aquí i a Barcelona, més o manco de la mateixa naturalesa que la fracassada el desembre passat. Aleshores una entente conjuntural entre representants de dos partits polítics normalment enfrontats intentà expulsar de la presidència Antoni Mir i acabar amb la manera que té de gestionar l'OCB. La coalició fracassà perquè Mir, molt hàbilment, va saber aplicar allò de «divideix i venceràs» i en quedar tota sola una de les parts, i amb Mir tenint el suport d'altres àmbits politicoinstitucionals, aconseguí superar la moció de censura encoberta que foren les eleccions a president. Ara, amb tot aquest embolic que ha forçat la Generalitat de Catalunya, no seria gens estrany que s'estiguessin reproduint tensions amb un rerefons polític semblant a aquell episodi de desembre. En fi, que allò que pareix ser tan simple com una operació comercial de lloguer d'unes instal·lacions té implicacions econòmiques, polítiques i socials complexes, de la resolució de les quals en pot dependre en bona part el futur de l'OCB. D'aquí la delicada situació.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris