algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Una pluja de llibres a l'estiu menorquí

Em sent absolutament admirat de l'allau editorial que vivim a Menorca aquests dies. Després de la clàssica i premeditada marea de la Festa del Llibre "un fenomen cíclicament revifat pel màrqueting, i per tant massa industrialitzat, diríem", les nostres aigües bibliogràfiques del meu cantó de les Balears solien entrar en un meandre àton i ensopit: en unes pures aigües mortes. Gairebé fins a Nadal l'activitat editora no es deixondia a penes, i, ara mateix, en el temps de la calor i la coloraina estival, de la vida expansiva i dissipada, Menorca acostumava de presentar una sequera d'estopa acusadíssima "vull dir absolutament contrària a la reflexió més simple. Així, la cosa semblava resseguir certes pautes meteorològiques; hom diria que influïda directament per les estacions. I, és clar, la natural sequera d'estiu venia acompanya de l'eixutesa d'una qualsevol forma de tinta d'impremta. No sé pas el que ha succeït enguany, però el fet constatable és que, entre maig, juny i la primera meitat de juliol, el panorama de les novetats menorquines ha experimentat una recrescuda tan voluminosa com inhabitual. El fet resulta tan plausible, que m'ha animat a endegar-ne aquest comentari. És allò de l'estímul periodístic motivat per les rareses, aspecte que tant ens pica als professionals. Una nevada al juliol és, per la seva mateixa infreqüència absoluta, un afer informatiu tan apetible com aquesta sobtada pluja de llibres que ens ha caigut sobre els sembrats editorials de l'illa en plena època d'estiu.

Fins a dotze títols nous he comptat. La dada és magnífica, extraordinària. No tenc pas record que ens poguéssim referir a cap antecedent semblant, ni remotament. I ben podria ser que hagi errat els comptes "a la baixa, s'entén" i que ens arribés a sortir la dotzena de frare. Tenc la pletòrica sensació que els menorquins, enguany, marcarem unes bogues inaudites de novetats editorials. És a dir, que hem fet una collita de bons fruits fora de temporada.

La diversitat és ben gran. Hi ha llibres de poesia («Tannkas», de Pere Gomila), d'història de la ciència (la biografia del metge Rafael Hernàndez Mercadal, a cura de Josep M. Vidal), de cultura popular (l'estudi sobre Francesc Camps i Mercadal, pare del folklore menorquí), d'història política o de culinària menorquina. A més, ha coincidit que editors de fora de l'illa han tret a llum obres d'autor menorquí. Per exemple, Lleonard Muntaner amb «La toponímia i cartografia antigues de les Illes Balears», un treball pòstum d'alaiorenc Mascaró Passarius; Olañeta amb la versió resumida dels toms de Menorca del «Die Balearen»; o l'editorial Columna de Barcelona, que ha llançat l'assaig «Miquel Barceló: Insularitat i creació», original de la ferrerienca Tónia Coll, una doctora en Belles Arts la fama intel·lectual de la qual no ha fet més que esclatar. Nogensmenys, em vull fixar en el llibre «Arquitectura al port de Maó», i que és el producte modèlic d'un treball de final de curs dels alumnes de quart d'ESO del col·legi La Salle de Maó. Em sembla molt interessant que els estudiants, ja de ben prest, sentin les delícies prodigioses de copsar la màgia del món editorial, i que els seus esforços escolars rebin el corol·lari de passar per una impremta de debò. Això, a banda dels beneficis didàctics per als alumnes, contribueix de valent a familiaritzar-los amb els llibres. I és que els llibres són l'única pluja que, per forta que sigui, mai no causa estralls. Ni que vinguessin a bots i a barrals hauríem de témer cap forma de dany. Per això, les darreres aigües editorials m'han semblat, en l'ermàs de l'estiu, una pura benedicció de les fades de la impremta deixondides totes alhora.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris