nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
11°

Els cavalls ploren per tu, mestre

Ahir hi havia lluna plena. Aligi, mestre, acabaves de complir 88 anys. Arribava a Palma, procedent de Sardenya, el teu amic de l'ànima, Antoni Serra, per complir el ritual de tots els anys: sopar de llagosta. Antoni arribava puntual a la vostra cita a can Marimon. Arribà a temps perquè xerràssiu com si el futur fos vostre. Ja era teu Aligi, teu a l'eternitat. Una hora després ja coneixies el que tant te preocupava: en què consistia l'eternitat.

Vaig arribar a ca teva arran de mitjanit, la lluna brillava amb tot el seu seu esplendor. Als boscs de Son Ternelles de Pollença centenars de cavalls verds, vermells, blaus, dirigien els seus ulls al cel mentre deixaven escapar plors incontenibles. Cercaven a l'horitzó la teva estela, la teva estrella, la que sense dubte apareixerà totes les nits de lluna plena. 'Quines coses té la vida! Diumenge al vespre passejava per la meva casa de Sóller quan em vaig fixar en la teva Nuredduna, personatge a qui tu tant vas admirar i estimar. Vaig pensar que s'hagués sentit orgullosa de veure's vestida i il·luminada per la llum lunar. I estic convençut que s'hagués sentit molt orgullosa de la seva nuesa.

Abans d'ahir mateix, en un breu passeig amb el conegut home de negocis Jesús Huarte, amb casa i finca pròpia a Pollença, aquest va quedar admirant la teca escultura per xerrar-me amb entusiasme de la seva bellesa i el gran respecte i estimació que tenia per tota la teva obra.

Són pures coincidències, però no és una coincidència que tu viatgessis envers l'univers als 88 anys exactes d'haver nascut. Ni és pura coincidència el fet que els cavalls verds, vermells, blaus plorassin per tu. Ni és pura coincidència que quan vaig arribar a ca teva de can Marimon el primer que vaig escoltar va ser la fantàstica veu de la teva estimada Helenita cantant-te les millors cançons del seu repertori. I tu, ja dins del teu taüt, vestit de blanc, te senties orgullós de la magnífica i potent veu de la que ha estat el teu amor al llarg del darrer quart de segle. Quasi podria assegurar que al teu rostre apareixia un lleu somriure d'orgull i satisfacció.

Creu-me, estimat Mestre, que per primera vegada en la història de les nostres Illes s'ha produït l'insòlit fet que centenars de cavalls de diferents colors plorassin la mort d'un artista que va saber convertir-los a la realitat a través dels seus llenços i escultures.

Aligi, Mestre, fins sempre. Helenita, reina meva, tendràs a ca teva el teu estimat Aligi a través de les nombroses obres que guarneixen les parets de can Marimon, l'estudi de Mesteguera i del teu pis a la via Breda de Milà, així com a la Universitat de Lugano, seu de la Fundació que du el teu nom. Aquestes obres mai no moriran.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris