nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
11°

El Govern, a l'estil Van Gaal

Avui es compleix el primer aniversari. Del Pacte de Progrés. Del Govern haurem d'esperar encara una setmana més. Però és igual, la constel·lació anti-PP és tan feliç que ja fa un mes que se celebra a si mateixa. Aquesta constatació ens duu a la primera conclusió: el poder, sigui del color que sigui, tendeix irremeiablement a creure que els ciutadans són bàsicament beneits i que la realitat és canviable al seu gust, utilitzant la propaganda pagada amb doblers públics per satisfer interessos partidistes. Amb això, ens han demostrat que no hi ha diferències amb el PP. De fet, fan el mateix que Aznar o Matas per celebrar els seus respectius Primer Any Triomfal. L'executiu d'Antich ens presenta una campanya de propaganda basada en la gestió feta i la que, diu, li queda per fer, que se suposa que és la que farà, encara que una cosa no duu necessàriament a l'altra. Aquest plantejament de campanya permet arribar a la segona conclusió: aquest Govern és partidari de la gestió dura, objectivable i comptabilitzable, i creu que només a partir d'aquestes variables els ciutadans votaran. Per tant, cal deduir que d'aquí a tres anys se presentarà dient que ha complit, posem per cas, un 87'52% del signat avui fa un any. Balanç de gestió? Molt satisfactori. Clar que qualcú sap d'un Govern que el presenti negatiu? La qüestió, però, serà si és o no suficient. Si es compara amb el Govern de Matas, efectivament ho serà, segur. Però fa l'efecte que una part dels votants d'Antich i companyia amb el que compararan el Pacte de Progrés no serà amb Matas, sinó amb el particular, íntim i intransferible nivell d'esperança i il·lusió que tal dia com avui, de fa un any, sentia cada votant que no fos del PP, davant la possibilitat no de veure només un partit entre el Govern Matas i el Govern Antich, el resultat del qual era cantat, sinó de quelcom més. De què? Anem per parts. Aquesta manera d'entendre la política que apunta el Govern en el futbol se li diu resultadisme. Un sistema d'avaluar que és tan objectiu com enganyós. En el futbol hi ha il·lustres resultadistes que amb el balanç de gestió fred i objectiu a la mà han triomfat. I ben convençuts que n'estan. Però en realitat han fracassat perquè no han aconhortat les il·lusions i expectatives creades, siguin aquestes més o manco justes o exagerades. I si se falla per aquí, se fracassa. Per entendre'ns: Van Gaal ha tengut molt millors resultats futbolístic que Héctor Cuper, en el mateix període de temps. Però les expectatives del Barça eren infinitament més altes que les del Mallorca i del València, i per això Van Gaal ha fracassat i Cúper ha triomfat. Qüestió d'esperances i expectatives, no només de resultats tangibles. La campanya propagandística del Govern augura que Antich i col·legues s'apunten al resultadisme tipus Van Gaal, però amaga interessademant que no se'l fitxà per jugar aquest partit contra Matas, que per això ja basta un Cúper qualsevol, sinó, i per aquí hi haurà la vertadera avaluació final, per canviar les regles del joc fins aleshores, i encara, conegudes. O això feren creure. Aquesta era l'expectativa, si més no per una part essencial dels votants. Aquest és el repte. A Van Gaal no li serviren de res els resultats, perquè no complí les expectatives. La qüestió, idò, no és el que el Govern ha fet en aquest any ni el que li queda per fer, que se suposa que ho farà, en els pròxims tres. Sinó cobrir raonablement les expectatives creades. Veient la campanya d'autocomplaença posada en marxa, es comença a notar la temptació de preparar el terreny per fer el balanç final a l'estil Van Gaal. Simple resultadisme de comparació amb Matas i la pretensió d'obviar les expectatives. Mala cosa, perquè el resultadisme sol bastar a la dreta. A l'esquerra, mai. A Van Gaal, per cert, no li bastà.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris