nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Perfídia és nom de cançó

Ara resulta que el PP reuneix 800 parlamentaris a San Millán de la Cogolla, «la cuna del castellano» com apunta l'articulista, per mirar d'esbrinar com s'ho han de fer per acabar d'enderrocar la nostra cultura i la resta de les de la península ibèrica, per afinar a donar-nos pel forat de desmenjar i que haguem de posar-hi el llit, la vaselina, la torna del palanganer. Sí, al monestir de Yuso es tracta de proclamar la fe del PP. en «una millor i més àmplia difusió de l'espanyol per tota Espanya i per tot el món, amb el bon aprofitament de les noves tecnologies».

Ara no tenen la bardissa que era i representava en Jordi Pujol, ara tenen majoria absoluta i van crescuts, inflats com calàpets, menjadora baixa plena a la raseta..., qualcú morirà d'arrogància, si no hi para esment. Vidal-Cuadras, per exemple, és que orgasma de sol a sol, l'home, i ara ja li comporten, no com abans. Na Pilar del Castillo, ministra d'Educació i Cultura, que demanava tranquil·litat i consens, que s'hi posi oli, nina, que amb majoria absoluta, totes les maoneses lliguen. Almanco a curt termini, clar. I tots nosaltres, resistents garruts, que sols l'instint de supervivència com a poble ens manté al mantí de l'arada del solc de l'amor pel nostre País, ens toca altre pic cercar aixopluc revengut. De bell nou plouran màquines de tren, rodes de molí sense forat i cal fer caperrí de perdiu escalivada, anar molt vius, per després, quan per pur cansament, per esgotament de donar garrotades, que també cansa, dic, minvi la supèrbia, l'estultícia, els supervivents amb força a bastament, trobem caparrudament la sendera de la veritat, la justícia, l'honor. Mentre, quan ja fa tants anys, un fotimer, que un va repetint les mateixes coses, postulant sempre idèntics arguments, i pots comprovar fefaentment que encara ara gent rellevant del teu poble-barriada no entén res de res, la llavor no germina, el personal passa tranquil·lament de qualsevol cosa que no sia una tremponada, un tros de coca amb verdesca i un tassó de vi, et revé com la xulla del verro l'íntim sentiment que durant tants anys has fet feina de bades, has fet el colló. Ho venia a dir perquè avui he recollit del bar «Voramar» del Passeig de Cala Gamba un programa de festes del Coll d'en Rabassa. Està redactat bilingüe: català/castellà. En castellà no hi he sabut trobar cap falta d'ortografia, llevat d'algun error clarament tipogràfic i qualque mancança de coherència a l'hora d'entrecometar paraules i traduir-ne d'altres. En català, en un text que tot en gros més o manco cap dins un foli a doble espai i a una cara, n'hi ha una quarantena d'errades ortogràfiques, i això que jo no som el que es podria anomenar un científic de la llengua. Si és desídia, creis-me, directius de l'anomenada «Associació de Veïns Coll d'en Rabassa» és temerària, gairebé suïcida. Si és perfídia, resulta de jutjat de guàrdia. La grolleria arriba fins al punt que, ja dic, tot ho van traduint literalment amb una fidelitat absoluta, per tot manco a la salutació inicial, on la Junta Directiva tradueix: AQUESTES FESTES SON PER VOSALTRES (sic.), per: «Nuestras fiestas fomentan lo que acabamos de expresar. 'ANIMO! ACUDE A LAS FIESTAS DEL COLL D'EN RABASSA». Es veu que els castellanoparlants de la barriada necessiten més paraules i més «'ánimo!» per resultar participatius. O que el redactor del programa, a més d'analfabet en llengua catalana, exerceix una certa tirada cap a la gent no integrada. Tot plegat patrocinat per l'Ajuntament de Palma, i encapçalat per un somriure «Profidén» de Joan Fageda Aubert, el nostre batle.

Quan els senyors de «San Millan de la Cogolla» posin els dallonses damunt la taula per defensar la llengua i la història de l'Imperio, qualque veuteta de per aquestes terretes els hauria d'amollar aquest programa de festes, a fi i efectes que poguessin esbrinar amb coneixement de causa quina cultura i quina llengua necessiten defensadura. Apa, Ja ho he dit!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris