nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
11°

El Govern, la normalització i la societat

Una de les principals aportacions del nacionalisme a la vida política balear ha estat, per mor de la seva capacitat de pressió, que les forces no nacionalistes assumissin uns mínims en favor de la normalització lingüística. D'aquesta capacitat d'influència en podríem dir l'efecte autoctonitzador. Ningú no pot dubtar que gràcies a aquest efecte les Balears tenen avui en dia un entramat legal que té per objectiu autoctonitzar la societat: la Llei de Normalització Lingüística, el Reglament de Normalització intern de l'administració, etc., són mesures legals de les quals el nacionalisme n'ha estat el principat impulsor, i que tot i considerar-les insuficients ha acabat per assumir-les també com les úniques eines realistes per intentar avançar en la normalització. Però amb el pas dels anys, d'ençà l'atorgament autonòmic i de l'aprovació d'aquestes lleis, la societat balear ha anant canviant molt. L'enorme immigració (un 12% de creixement de població entre 1990 i 1998 situa els índexs d'immigració a Balears gairebé a l'alçada d'un país que s'està repoblant) ha anat deixant aquella legislació autoctonitzadora (o la nova com el Decret de Mínims, creat pel govern conservador per no ser complit) sense una realitat social que l'acompanyàs. Aquesta dissociació entre el món oficial teòric i el món real ha provocat una creixent pràctica d'incompliment per part dels successius governs conservadors, de Cañellas i Matas, de la legislació que va ser aprovada amb els seus mateixos vots. Aquest menfotisme va ser molt criticat no només pel nacionalisme sinó també per l'esquerra no nacionalista, quan eren oposició. L'any passat, la creació del Pacte de Progrés, entre aquests nacionalistes i esquerrans (i ecologistes), va fer suposar que el nou Govern podria complir i fer complir la legislació que els conservadors no complien ni feien complir. Però havent passat un any, bé perquè el Govern no pugui, no vulgui o no s'atrevesqui, la veritat és que l'esperit autoctonitzador de tot l'entramat legal segueix essent incomplit (o no complit en la seva totalitat). Molts dels membres de l'Executiu parlen normalment en castellà en la seva condició oficial (contravenint el principi exemplificador que se suposa a un Govern amb interès normalitzador) i la documentació que surt del Govern sembla en no pocs casos exemple de normalització bilingüitzadora. Fa poc, el passat juny, un document de la direcció general d'Indústria (PSM), va ser rebut pel receptor en redacció bilingüe: «vos feim saber...»/ «Le comunicamos que...». Es tracta d'una àrea que canta més perquè és governada per un partit nacionalista, però el mateix passa a altres conselleries, alguna de les quals (Turisme, PSIB, i no és l'única) no només emeten comunicacions en bilingüe, sinó també qualcuna únicament en castellà. Aquella capacitat autoctonitzadora que tenia el nacionalisme respecte als no nacionalistes (i que permeté tota la legislació abans esmentada), sembla començar a esvair-se i, en directa proporció, iniciar-se l'efecte contrari: els nacionalistes cada cop són més sensibles a una realitat social que els impulsa a desnacionalitzar-se, si volen adaptar-se a les noves circumstàncies. Clar que considerant que quan el Govern fa el que suposa que hauria de fer, com llançar una campanya de propaganda només en català, com per exemple la que fa ara per congratular-se d'haver-se conegut, i resulta que les centraletes telefòniques de diversos departaments reben més queixes que mai perquè no es fa en bilingüe o castellà, aleshores per ventura tot comença a quadrar. Tenim la societat que, entre tots, hem anat creant. I els polítics se n'adonen i actuen en conseqüència, encara que mantenguin uns discursos que saben que mai no podran convertir en realitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris