nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
11°

Posar-hi el nas

He sentit a dir un refrany, tot fent referència als descreguts "i no em referesc als mancats de la vera fe cristiana" que diu que han de fer com Sant Tomàs, abans de creure"s'ho hi han de ficar el nas. A vegades, però, és, més que convenient, alliçonador, experimentar damunt la pròpia pell les experiències, tocar"ho amb el nas. Dic tot això perquè m'ha sorprès veure que en Jaume Font ha fet correlimes cap al Consolat de la Mar en demanda de solucions per al problema urgent i real i no sé si irreversible dels seus pagesos: la salinització dels pous. Una actitud, jutj per les fotografies i per les informacions dels mitjans de comunicació, del tot conciliadora que contrasta amb aquella, desafiant i torera "però a la vegada buida de qualsevol contingut o proposta" en què atorgava el paper de fosser de l'agricultura i la ramaderia a Joan Mayol. No és, ho podeu ben creure, el meu propòsit entrar en combat dialèctic amb en Jaume Font, ni tan sols retreure actituds d'un passat no gaire llunyà que si bé no m'agradaven entenc que entren de ple dins els hàbits polítics. El que sí que m'agradaria treure a rotlo és veure com en Jaume Font, com a batle de sa Pobla "és cert que podria haver estat un altre" ha hagut de córrer a cercar l'analgèsic que calmàs el dolor de les conseqüències destructores d'una política liberal, que és la que aplica el PP, el seu propi partit. Amb la qual cosa no vull dir, no som tan frívol encara, que sigui el PP el culpable de la salinització dels pous poblers. El que sí que vull dir és que la dreta mallorquina, i no sé si totes les dretes, practica una política depredadora, diria que preneolítica. Potser, magra de pòsit cultural com va, viu massa aferrada a aquella frase de la cera l'han d'aplegar quan cau. Vull dir que aplica una miopia als seus projectes de futur. Es pensa que Mallorca és una vaca que la poden munyir tota la vida, sense alimentar"la o sense donar"la al brau. No s'adonen que tot té un límit. Quan han de planificar, si és que planifiquen, ho fan sempre a curt termini o cercant la solució més barata, també a curt termini, que no vol dir que sigui la millor a mig o llarg termini. Per exemple, en els darrers vint anys, n'he estat testimoni visual, han cosit, pràcticament, el port d'Alcúdia amb Can Picafort a força de complexos hotelers. No han pogut aprendre de l'experiència de s'Arenal o de Magaluf. Tampoc no han tengut excessius escrúpols a extreure aigua per alimentar el monopoli de la indústria hotelera i s'han dedicat a xuclar els aqüífers de sa Pobla pensant que era una deu que mai no s'estronca. Per creure"ho hi han hagut de ficar el nas i l'han tret empastissat, perdonau"me si som obscè, de la merda que ells mateixos generen. Segurament han fet números, a curt termini, perdonau"me la reiteració, i han vist que una plaça hotelera treu més que un quartó de patates. No han entès mai que la verdor de les patateres i altres verdors poden ser, si no un reclam, sí un bon aparador per sortir una mica de l'estacionalitat, del turisme de sol i gatera. Ara ho han tocat amb les mans que una excessiva tolerància a desviar pous d'usos agrícoles a usos diguem"ne que industrials salinitza els aqüífers poblers i el batle, que té por de perdre vots "per sort els vots agrícoles a sa Pobla encara tenen una certa importància" s'ha posat la coa de la demagògia entre les cames i ha anat a demanar ajut, no a en Matas, sinó al Pacte. Si ho haguessin planificat millor potser no hauria d'hagut d'anar a tocar segons quines baules. Només dues notes greus per acabar: la salinització dels pous és, em sembla, irreversible; els perjudicats no són els qui han fet el negoci, venent o comprant l'aigua, sinó com sempre els dèbils pagesos amb les mans gropelludes de calls.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris