algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

El president a Madrid

Vatua d'ell, Conxa! Mira que tenen voluntat de fer"me la guitza! Fa un any que li he demanat audiència a n'Asnar i, hala idò, me la concedeix el dissabte de Sant Jaume, a l'hora de ballar els cossiers! Mira que te dic, Conxa, ben igual li faig botifarra i no em moc d'Algaida. Que no ho puc fer, que no ho puc fer, em dius...? Si tant vols li envii dues retxes per correu: «Il·lustríssima, tanmateix las cosas de palasio van despasio i els cossiers únicament ballen un pic a l'any». Au, i ja n'hi haurà prou. Que no li puc fer aquest menyspreu? Bé, idò què vols Conxeta, que quan els cossiers vénguin a ballar davant ca meva surti el moix a rebre'ls? Ja em diràs! Per afegitó, bona és la dreta per a propalar que, d'ençà que som president, no em vull fer amb la gent de baix. No me'n faltaria d'altra que diguessin aquesta, quan jo, Conxa, allò que m'agradaria més d'aquest món és fer de Dama i potejar el Dimoni en acabar cada ball. A més a més, seria d'allò més feliç, en trepitjar"lo, si pensàs que en Banya Verda és qualsevol dels dimonions que m'enfiten a tothora. Ai, Conxeta meva! Hi ha situacions a la vida que un home ha de saber acarar amb un no. Fixa't com el Duc de Windsor va saber abdicar de la Corona per amor. I que no és guapo això? Tu saps que allò que més m'agrada és passar el dissabte de Sant Jaume a Algaida, i rosegar quatre avellanes per la Plaça mentre badoc aquí i enllà. I, au, ve n'Asnar i em lleva el caramel de la boca. Ca, ca, dona! Que no veus que no pot ésser? Em pas tot un any de govern atalaiant per on caurà la barrumbada, que si en Dameto, que si en Reus, que si n'Escarrer, i el dissabte de Sant Jaume que un diu, mira, «alto al fuego, i ja parlarem del bé i del mal l'endemà de Santa Gateta», em passen ordre d'agafar avió i cap a Moncloa s'ha dit a veure el Caron que l'habita. Mira, Conxa, no m'enfitis, perquè tanmateix no li duré una tallada de la poltrú. Si tant vols, cerca qualcú que tengui la sobrassada que s'aferra i mira si te n'arramba una a bon preu. Però de la poltrú nostra ni una espipellada, perquè, si li'n donàs, em podrien dir, i amb raó, que he estat fotut i banyut. Estic convençut, Conxa, que el dia d'aquesta audiència l'ha fixat en Jaume Matas. Aquí on el veus, a en Matas, amb aquesta alegria de cigala juliolera, és més emprenyador que una xinxa de matalàs de quarter. Imagina"te'l! «Kosemari, li degué dir, la hora mejor para recibir a Xisco és quan comencen a sonar el tambor i el flabiol». Vatua d'ell quina putada! Mira, Conxa, en política hi ha barreres de respecte mutu que no es poden traspassar, i aquesta és una d'elles. En Matas m'ha declarat la guerra i, a partir d'ara, tot val. Fot qui fot, i visca el rei. Ja en parlarem per devers Sant Antoni. Ja veurem com li cau, a en Jaume Font, que l'enviï amb una delegació parlamentària a promocionar els gelats mallorquins a Alaska el dia de la revetla! Ja hi aniré jo, a sa Pobla, a torrar llonganissa. Perquè saps on rau la maledicència infinita d'en Matas? No ho saps...? Idò t'ho diré. Pos messions que encara els cossiers no hauran encetat el primer ball i ell, en Matas, ja estarà fent"los rotlo, a primera fila. Ho entens, ara? Mentre jo passi el rosari a la Moncloa, ell pegarà més bots pel poble que un brot d'alfabeguera. Així que ja em diràs com me'n puc anar a Madrid, el vint"i"quatre. Ca, ca, Conxeta, estic pensant de dir"li a n'Asnar que tant hi ha d'aquí allà com d'allà aquí, i que ja ens veurem quan les pereres facin cacauets. Vejam, atreveix"te a dir"me que no tenc raó...? Potser no em vessa la raó?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris