algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

L'eròtica de la llengua

Els anys donen una pàtina de riquesa psicològica a les experiències que, de joves, només eren un esplai del cos. D'aquesta manera, en Miquel T., notable picador mentre va durar el mite de les nòrdiques, ara sap captar la ironia i la dimensió antropològica d'unes situacions que, per a ell (i sort que en té), encara no han perdut una certa càrrega de quotidianitat. Me contava, dijous passat, com havia ferit l'orgull teutònic d'un client que va voler saber com havia après la seva llengua. En Miquel li va contestar que, naturalment, dins el llit. «I no et pensis, va afegir, jo som molt travat per a això dels idiomes, de manera que he necessitat milers d'alemanyes per arribar a parlar així; però tu no et preocupis, perquè tres o quatre mallorquines probablement te bastaran per aprendre el català». Precisament, la locuacitat a l'hora de gitar va ser el tema de la següent confidència. Contà que, de ben jovenet, va tenir una experiència traumàtica amb un membre de la Benemèrita. Resulta que una amigueta, un vespre, es va despedir d'ell amb una casta besada a la galta, però el senyor guàrdia civil que ho va veure hi va posar la malícia que no hi havia i el va empaperar per escàndol a la via pública, intent de violació i ofensa a l'autoritat. La multa, de mil duros dels de llavors, el va fer anar pelat la resta de l'estiu. Encara arrossega seqüeles psicològiques d'aquell incident. Tan fort va ser l'impacte que, encara ara, la llengua castellana se li presenta sempre associada a imatges del benemèrit cos del tricorni enxarolat. I, en qualsevol cas, si hi ha una cosa que li resulti poc excitant, és la idea de fer moixonies a un guàrdia civil. Però, com que la norma de tot picador és no deixar res per verd (i perdonau la coincidència), ha hagut de resoldre el conflicte dels seus dimonis mentals en aquells casos en què la seduïda és una forastera. La solució no és del tot satisfactòria perquè el fa aparèixer com a sull i poc delicat, però a la nostra edat qualsevol distracció pot ser nefasta i totes les precaucions són poques. Per això, quan, durant els prolegòmens, el tempteig inicial serveix per mostrar a cadascun dels membres el comportament que donarà més gust a la parella, en Miquel mira de posar les coses clares tan aviat com pot i amolla un advertiment contundent i imperatiu: «'En silencio!». Té comprovat que, si la senyora no calla, el fracàs és segur: l'expressió castellana, encara que sigui de passió, li recorda un guàrdia civil, i diu que, així, no hi ha manera.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris