algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

«Papistes»

«Amb l'Església hem topat!». L'assumpte és com segueix: durant la celebració d'unes comunions en algun lloc de Galícia, una parella acompanya la seva filla en el moment de la comunió. Després de combregar la nina i son pare, el capellà de torn li demana a la mare si és casada o si per contra conviu maritalment amb l'home. Ella contesta que són parella de fet, i així mateix, davant la resta de parroquians, li nega la comunió. La dona acota el cap i es retira humiliada, amb la mateixa vergonya que degué sentir la dona adúltera de la Bíblia. Allò curiós és que el pare, també «pecador», sí que pogué combregar... ella era dona i vivia en pecat, una cosa terrible en temps de Jesús... i també ara.

Supòs que el capellà aplicà allò que està tipificat en el modern catecisme, com si fos un codi penal corrent, i rebutjà el dret de la dona. No entenc res!... I ho dic des de dins, volent i «al·lucinant» amb aquesta controvertida Església nostra.

Em deman per què s'atorgà a Franco el privilegi d'entrar a les esglésies sota pal·li. També des de Roma se'l felicità per haver avortat els desigs de llibertat de tot un poble.

Els capellans en qüestió atenen en misses públiques i privades l'espiritualitat malaltissa de Pinochet. El Sant Pare recriminà, davant de tot el món, la teologia i pastoral d'Ernesto Cardenal i el seu provisional Govern nicaragüenc, per no parlar de Romero i els jesuïtes de Salvador, i de tants altres aparells i condemnats a l'ostracisme (Bof, Gaillot, Forcano...). Presents, l'Església, dic, en les parafernàlies militars i precisos a matisar l'assumpte de la pena de mort, per allò de rectificar la Inquisició i el feudalisme. El capellà de Galícia, a estudiar misericòrdia.

Nando Ruiz. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris