algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

La tàctica i els objectius

De la lectura de dos titulars de diari es desprèn que la normativa sobre la cooficialitat encara és susceptible de moltes matisacions. Una altra cosa és que els entrebancs de cap a la plena normalització se suscitin més a partir d'actituds polítiques i ideològiques que no d'una problemàtica real que afecti, en aquest cas, la concòrdia lingüística en l'àmbit universitari. Ens referim a la resolució judicial sobre el reglament d'ús del català de la Rovira i Virgili, de Tarragona. El diari «Avui» titulava: «El jutge avala el reglament d'ús del català a la Rovira i Virgili», i subtitulava: «La sentència introdueix petites modificacions a la normativa suspesa». Per la seva banda, «El País» ho veia d'aquesta manera: «El juez anula por discriminar el castellano parte del reglamento de la Universidad de Tarragona», matisant que «La sentencia revoca o cuestiona cuatro de los siete artículos de la norma universitaria». La botella mig plena o mig buida, però és clar que la sentència no qüestiona l'essència del reglament. També és clar que, entorn d'aquest tema, sovint hi ha posicionaments viscerals, producte dels temors a perdre l'hegemonia de la llengua castellana en qualsevol dels territoris de l'Estat. La reunió de distingits militants del Partit Popular a San Millán n'és una expressió, encara que, finalment, els més assilvestrats hagin consentit a deixar-se beneir "banyar" la pólvora per qüestions simplement tàctiques. S'ha aigualit la carta sobre humanitats, però les intencions i els objectius segueixen més vius que mai.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris