nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
17°

La tintorera i Matas

De tant en tant, els homes públics es veuen empesos a fer allò que el sentit comú els desaconsella. Jaume Matas ha assolit, darrerament, el lideratge absolut dels conservadors balears, i tal cosa suposa, al marge d'assistir a totes les fires i festes patronals de l'arxipèlag, adoptar actituds èpiques. Us posaré en antecedents. La presència d'una tintorera a les aigües marítimes de Mallorca, ha provocat un descens alarmant del turisme, fins al punt que les patronals de l'hoteleria convocaren una reunió, amb caràcter d'urgència, a la Cambra de Comerç. Es tractava, evidentment, d'estudiar solucions. Era, la tintorera, un obsequi de Fidel Castro a Francesc Antich per tal d'atacar els sistemes burgesos? Gabito Escarrer ho va negar, perquè el neocapitalisme salvatge que ell defensa, cada cop té més punts en comú amb el marxisme pur de la revolució castrista. Idò, què passava? Els hotelers tenien la sensibilitat a flor de pell, perquè aquest mes de juny hem passat de quatre turistes per metre quadrat a tres i mig, i una pèrdua d'aquestes característiques no la poden resistir si no és amb el suport econòmic del Govern. Pere Miralles, tan sensible a les coses de l'esperit, va voler que els seus companys escoltassin el poema que un hoteler de la platja de Palma li havia fet arribar. Va llegir: «Un mar balear con merdera/ oh qué goce, oh qué ilusión!/ no había en el mar tintorera/ que pasara el espigón./ Con las aguas cristalinas/ que nos imponen los verdes/ en el mar no hay carnes finas/ que sólo es de los peces». En acabar, va eixugar"se una llàgrima, Pere Miralles, i un silenci emotiu es va estendre per la sala de juntes. «Cal acarar aquesta situació amb solucions pràctiques i espectaculars», va comentar Gabriel Barceló, que mai no ha estat massa sensible a la poesia. «Ja me'n diràs una», li va respondre Gabito Escarrer, «jo sols entenc que la revolución nos hace libres». Així mateix es digueren moltes altres coses sense importància, fins que Gabriel Barceló va recordar"se del gest esplèndid de Manolo Fraga quan va trobar"se una bomba a les aigües de Palomares i no sabien si tenia o no càrrega radioactiva. Ningú no volia banyar"s'hi, a les aigües de Múrcia. Aleshores, Fraga, per tal de demostrar que l'assumpte de la radioactivitat era una campanya intoxicadora dels enemics d'Espanya, va endinsar"se en el mar, fins que l'aigua li arribà a la cintura. «Ningú no parlarà més de la tintorera "va argumentar Gabriel Barceló" si Jaume Matas es fica a l'aigua i en surt sencer». Tots hi estigueren d'acord. El president de la Cambra de Comerç va posar"se en contacte amb Abel Matutes, i el senyor Matutes amb José María Aznar. Un dia d'aquesta setmana, Matas va rebre una trucada d'Aznar. «Jaime "li va dir el president del govern espanyol, amb el seu to de veu sec, marcadament castrense" vas a poner un nuevo jalón en la historia heroica del Partido Popular». Va somriure, Matas. «Ya veo, Kosemari "li va dir" que voy a figurar en el equipo de padel que irá a Sydney». Va emetre una tossina nerviosa, Aznar. «No exactamente "li va respondre" porque, en mi opinión personal, los deportes con pelotita son cosa de mariquitas». I prosseguí: «No, Jaime, te he elegido para otra misión. A petición de los hoteleros mallorquines te remojarás el culo en las aguas de Can Pastilla, como antaño hiciera don Manolo en las de Palomares». No va entendre res, Matas. «Si lo que me propones, Kosemari, es que el domingo me lleve a la familia a comer de fiambrera a la orilla del mar...» Va impacientar"se el president espanyol. «Coño, Jaime! "va explotar". Lo que digo es que has de demostrar a los alemanes que los conservadores tenemos un par de cojones. ¿Que hay una tintorera en Can Pastilla? Pues tú como si fueras Machaquito, haces la señal de la cruz y echas a andar». «Cap a on?», va demanar Matas, recuperant, de l'ensurt, l'idioma matern. «Mar adentro, coño, mar adentro! Y demuestra que no hay ningún tiburón!». Protestà Matas. «I si n'hi ha un, encara que sigui petitó?». Aleshores ressonà, tràgica, la veu d'Aznar. «Más se perdió en Lepanto y España sobrevivió», afirmà. Així que la cosa ja estava decidida. Matas va traslladar"se a Mallorca i va reunir"se amb els seus. «Vols un consell "li va dir Jaume Font" tapa't sa titola, encara que sigui amb una casserola». I li donà una explicació: «Un home pot perdre una cama i no passa res, però si té la dissort de perdre la d'enmig...» Joan Flaquer li va donar la solució. «Mira, Jaume, te n'has de dur una bossa de Quelitas». Va quedar sorprès el ministre de Medi Ambient. «I què faig amb les Quelitas enmig de la mar?». Tot d'una va obtenir la resposta pertinent: «Si s'acosta la tintorera n'hi dones una rere l'altra». «I quan no me'n quedin?», li va demanar Matas, anguniat. «La bossa de plàstic sempre et servirà de protector». Sospirà Matas. «Saps que et sé dir, Joan? Voldria que sa perdiu em tornàs col», afirmà pesarós. I afegí: «Perquè de col no en mengen». Tanmateix, però, ningú no pot defugir el seu destí. Matas, per tant, amb banyador, s'endinsà a l'aigua seguit, des de la vorera, per una expectació enorme. Les dones del Pepé s'ornaven amb pinta, la gent d'hoteleria fumava havans i la banda municipal de Palma tocava El Gato Montés. Se'n va anar mar endins, el ministre, i el seu tremolor va provocar mar arrissada arreu de la badia. De tota manera no va perdre el sentit comú, i tot d'una que el perderen de vista, nedà cap a les roques d'una caleta pròxima. Així que estava fent l'ànec, amb l'aigua fins a la cintura, quan, des de la vorera estant, en veure'l amb la bosseta de Quelitas a les mans, un badoc va imaginar"se que grumejava i li demanà si picaven. «Encara no he desfet la bossa», va respondre Matas sense perdre de vista tot allò que es movia a les aigües clares. «Hala idò "va afegir el badoc a manera de comiat" vos desig que piquin». S'indignà Matas. «I jo que vos piqui a vós una formiga de cap vermell!», exclamà fora de si. I el badoc, ofès, se'l mirà i se n'anà sense tornar"li resposta. «Sempre havia votat requetè "va dir"se" però aquest senyoret de ses Set Cases que no esperi que jo el voti...!».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris