muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
15°

El garbell

Inspirant-se en una experiència francesa, un director general de Radiotelevisió Espanyola diuen que va concebre un projecte no del tot descabdellat: tancar totes les emissions, mentre s'aclaria quina funció complia cada un dels milenars d'empleats de l'ens. El problema no era que en sobrassin o en fessin falta, que es treballàs poc o molt, que hi hagués o no corrupció, duplicitats, escaqueigs, etc. El problema, de moment, era saber quants eren, qui era cadascú i què hi pintava cadascú en l'organigrama més grotesc de tots els que hi deu haver hagut en aquesta olla d'ous amb caragols que en deim Espanya. Les remors sobre la iniciativa "un revulsiu amb salfumant" causaren molts d'estats d'ansietat, molts, però també és cert que una part del personal esperava qualsevol novetat amb els braços oberts "perquè allò que no hem arribat a aprendre, o que ens negam a aprendre, és que les coses només solen canviar per anar pitjor. Bé, cada any, en arribar aquests dies, de manera automàtica, com un rellotget, m'irrompe a la memòria la figura d'aquell reformador fracassat. Ara mateix, per exemple: són les dues del migdia, i avui, per aquelles coses que un no hauria de fer mai, ja he anat a Cala Millor passant pel Port de Manacor, he tornat pel mateix camí, per Sineu, Inca, autopista, i entrada a Palma. Dos automòbils i un camió han atemptat contra la meva vida i unes quantes caravanes contra el meu sistema nerviós. En fi, me n'he sortit. Però no és manera. Això no és manera de viure. Creu-me. I aquí és quan record el director general: hauríem d'enviar tothom, absolutament tothom, cadascú a ca-seva, i després cridar-los un per un i: qui és vostè, què hi fa aquí, de què va, de què viu, quines intencions té, per què mena cotxe, ve molt assegedat, quina falta li feim i quina falta ens fa, què pot arreglar i què pot espenyar, no hi ha altre lloc al món on estaria millor, quina capacitat té de no fer nosa. Etcètera. I després, un per un, els deixam entrar o els remetem a l'indret d'origen. Servidor crec que una primera sacsejada de garbell, ja ens donaria una mica d'aire, ens podria ajudar a tenir la impressió que en aquesta terra algun dia podríem recuperar l'estiu com a estació habitable, transitable, respirable. Però, sense un garbell, això és can Bum. Potser és el que ens mereixem.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris