algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
14°

La llibertat d'elecció de centre escolar

La llibertat i la igualtat són dos principis democràtics reconeguts des de fa més de dos segles als quals tothom hi té dret. El problema sorgeix quan, en situacions molt concretes, apareix una contradicció entre l'exercici d'ambdós. Aquest sembla ser el cas de l'elecció de centre escolar.

Per una part, l'existència de Projectes Educatius de Centre (PEC) diferents, que recullen idearis distints, pot esser un argument vàlid per als partidaris de la tria totalment lliure, ja que, d'aquesta manera podrien dur els seus fills i filles al centre que més s'adigui amb la seva filosofia de la vida. D'altra banda, els qui s'hi oposen opten per fer prevaler el dret de la igualtat, incidint en el fet que el grau de llibertat no pot dependre mai de la capacitat econòmica de la família, ni de l'indret on té fixada la residència.

Suposem que existís llibertat total. Serien igual de lliures una família que viu, posem per cas, a Palma i que gaudeix, per tant, d'una múltiple i variada oferta o una altra que resideix a un municipi del Pla on només hi ha una escola? Serien igual de lliures uns pares que compten amb ingressos suficients per fer front a les despeses escolars extraordinàries que quasi exigeixen alguns centres concertats que aquells que els ve just arribar a finals de mes?

Posem"nos en la situació contrària, la d'adscripció forçosa a una escola segons el lloc de residència. Tendria sentit haver obligat els centres a elaborar el PEC si tammateix no hi ha possibilitat d'elecció? Com s'ho farien uns pares que volen l'ensenyament en català per als seus fills i filles i els toca un centre que ho fa quasi tot en castellà? I si volen un ensenyament laic i els correspon un centre concertat religiós?

Sembla, doncs, que tant una solució com l'altra poden resultar massa dràstiques. Es tracta, per tant, d'arbitrar posicions intermèdies que garanteixin un grau de llibertat raonable sense, però, posar en perill la igualtat d'oportunitats.

Moltes i diverses són les mesures que poden incidir en un acostament cap a aquesta igualtat, alguna de les quals ja ha posat en funcionament la Conselleria d'Educació. Si volem que hi hagi una qualitat similar hi ha d'haver els mateixos alumnes per aula a tots els tipus de centres, els horaris han de ser semblants, com també el perfil socioeconòmic dels alumnes, els costs d'escolarització que han d'assumir els pares, els percentatges d'alumnes amb necessitats educatives especials i de minories ètniques i lingüístiques, la qualitat de les instal·lacions...

No s'ha de permetre que les escoles comencin o acabin el curs més prest o més tard del que toca, que facin més hores o menys de les estipulades, que col·loquin més alumnes dins l'aula que el que permet la llei, que rebutgin l'escolarització de nins i nines amb dificultats, que imposin la realització d'activitats extraescolars pagades, uniformes, i altres despeses obligatòries, que no disposin dels espais i les instal·lacions per desenvolupar la seva tasca didàctica de manera digna...

Només si s'asseguren aquestes condicions bàsiques haurem solucionat el problema de la igualtat i podrem passar a exercir una autèntica llibertat, ja que les diferències entre els centres seran només ideològiques i no de nivell de qualitat. Segons el centre en què hagin cursat els seus estudis, els alumnes hauran rebut una formació més religiosa o menys, més mediambientalista o menys, més impulsora de la participació social o menys, més esportiva o menys... Però sempre d'una qualitat homologable que els permetrà afrontar la seva inserció en el món dels adults amb garanties d'èxit.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris