La mort de Blanca Àlvarez i de Felipe Mellizo, alhora que tot el País quedava consternat per l'accident de Sòria, m'ha deixat, com al poeta Neruda, «acorralat entre el mar i la tristesa». Na Blanca i en Felipe eren dos periodistes de la meva fornada, per ventura una mica més vells, però amics corals de bon de veres, amb els quals he conviscut i he compartit, a primera línia, de foc o de risc, els dies i els anys més difícils de la professió, és a dir, quan tots, absolutament tots els mitjans de comunicació eren del mateix amo. Era gran la tasca d'expressió de la llibertat, quan no hi havia en aquest País llibertat d'expressió. Sent la força del vertader periodisme, quan medit el seu exemple.