algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Liberal capitalisme. Lliure mercat

Què voleu que us digui, des de sempre he considerat que, el que s'anomena de forma molt simplificada: l'esquerra democràtica, és una bona complexió de pensament, entre altres coses de més complicada explicació teòrica, esquemes de pensament, tesis d'ordenació del món i la bolla, en les quals podria estar o deixar d'estar d'acord, mancances personals de formació política, de lectura ordenada, etc., perquè a l'esquerra, normalment i generalitzant "això tan perillós", hi he vist, hi he trobat idees, i a la dreta interessos purs i durs. Tot i sempre sabent que el més xerec de tot són els fanatismes, els extremismes. Apa, ja he amollat la parida de la setmana.

Ja estam que l'experiència d'aquests darrers lustres ens ha demostrat que el socialisme en estat madur, el comunisme, sembla ser inviable a la pràctica, almanco a mig i llarg termini. En el passar del temps es tendeix a substituir l'objectiu: es relaxa l'home en benefici del sistema i tornam a ser a les mateixes. Vull saber reconèixer que la finita URSS va morir engolida per les exigències en armamentisme de l'anomenada «guerra freda», així com també per megalomanies diverses i incompetències del personal que a la tercera generació, tendia genèticament a la mentalitat plana, a la síndrome del funcionari "amb tot el respecte que em mereixen els funcionaris competents, que n'hi ha a balquena, aquí i per onsevulla", o sia, allò d'arribar a final de mes amb el mínim esforç, cobrar la nòmina, i tira, que qui dies passa, anys empeny. El que en realitat volia provar d'explicar és que, passar de la incompetència una mica aviciada a la competència total i absoluta, no crec que sia del tot viable ni saludable. Ni digerible en una generació, mirau que us dic. La política de lliure mercat, això que s'ha vengut a anomenar liberal capitalisme, que és on anam de la mà del PP, pel que he observat i experimentat en carn pròpia, és un espremidor de taronges però per a persones, que en haver"les xuclat tot el suc, fora, es tira la clovella i qui toca ara? El peix gros sempre es menja el petit. I el mitjancer, si no espavila d'hora. La qual cosa genera bosses de marginalitat, d'indigència, fins i tot de delinqüència, perquè arriba un moment que, si t'ho has de pagar tot, i has espavilat tot el que has pogut però els teus estalvis no et basten per a cobrir necessitats peremptòries, o que la publicitat t'ha fet creure que ho eren, que aquesta és una altra qüestió, tu esvaeixes les manades pel rostoll, la llet de la vaca es talla pasturant, t'aferres amb les ungles a l'emblanquinat i ve quan es perden bous i esquelles i la frontera de la legalitat et comença a fer olor d'injustícia. I el camí d'enmig és bo de prendre encara que aspre de caminar. I reneix la llavor del feixisme, les paraules que envisquen, els traïdors arguments, la mala lletada, el formatjat nial. La solució: privatitzar"ho tot? Serveix això per qualque cosa més que no sia pagar favors polítics, afavorir companys de pupitre del col·legi, el cunyat que no acabava de trobar"se dins el món laboral, les stock options? És veritat que el lliure mercat, la competència en llibertat abarateix el mercat? Algú s'ho creu? Els de les petrolieres també? Com es pot evitar que els màxims directius de, per exemple, les deu majors fàbriques de calcetins d'un peu es reuneixin en secret per consensuar a l'alta els preus dels seus productes?

Avui he llegit a un diari: la ministra de Sanitat ha nomenat el cardiòleg Ramiro Rivera com a negociador del pla d'alleugeriment de les llistes d'espera de la seguretat social de l'Estat espanyol. Resulta que el senyor Rivera ha estat condemnat i separat del servei per haver desviat pacients de l'hospital Gregorio Marañón cap a la seva consulta privada. Ell, privatitzava la sanitat pública a petites dosis. Acostava el caliu a la seva sardina com el Déu capitalista mana. Preneu llum de na Pintora, he pensat. Millor impossible, he dit, tot sol, en veu alta, com un pardal assolellat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris