algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
17°

La Tintorera d'en Matas

Sé que hi ha altres temes per escriure, molts més seriosos i «profunds», però què voleu que us digui, aquesta il·lustre visitant que els primers dies de la setmana féu escala marítima a la part més populosa de la Badia de Palma crec que em permetrà tocar la tecla de la ironia, la que més m'agrada i alhora satisfà la mitja dotzena llarga d'incondicionals. El primer interrogant que se'ns planteja és saber quina administració tenia competències sobre el peix. Una qüestió difícil d'escatar sense haver-lo sotmès, prèviament, a un rigorós test psicològic. De totes maneres, si partim de l'apriori quasi roussonià que un animal no és, en el seu estat més pur, massoquista, hem de descartar que pugui pertànyer a qualsevol instància, estatal o autonòmica, relacionada amb pesca. Ergo si no és del bàndol dels botxins, suposam que deu ser del dels protectors, és a dir, de Medi Ambient. De na Rosselló? o d'en Matas? Terrible problema! Més enllà del medi ambient, tots tres, na Margalida, en Jaume i la tintorera, tenen altres punts en comú: surten sempre, no sé si amb la mateixa finalitat, a les fotos i als dibuixos mostrant les dents. Si ho preguntàssim a en Jaume Font, ens diria, rotundament, que l'esqual, com el poder, és d'en Matas, tot i que la seva argumentació no aniria més enllà de dir que dues tintoreres mai no comparteixen el mateix espai. De totes maneres hi ha una raó quasi científica per adjudicar-li'n, a Matas, la jurisdicció; aquesta seria que tant el punt suposadament d'origen, alta mar, com el punt de destí, a pocs metres de la platja, per tant pertany a la Demarcació de Costes, és competència del Ministeri de Medi Ambient.

Resolt el problema de la jurisdicció, ens hem de plantejar què hi feia, allà. Podríem pensar que, atès que no li han donat cap paper en una superproducció de n'Spielberg, feia un càsting per actuar a uns entremesos del teatre regional mallorquí. Hipòtesi del tot descartable perquè els nostres costumistes escrivien sempre de terra endins, en Xesc Forteza, dissortadament, fa un any que és mort i les Diabètiques el consideren un animal vulgar i ordinari, indigne de pujar a l'escenari de la Mozart. Dins la mateixa línia de rebuig hem de situar qualsevol temptativa etílico-disbauxera, per part del peix, de sumar-se a la gresca nocturna de la bierstrasse. Per ventura, atesa la situació geogràfica on va aparèixer, podria interpretar-se com una mena d'emissari, consemblant als que apareixen a la Bíblia, destinat a mossegar el turmell d'en Rabasco. Però, si tenim en compte, que en Matas va rebre no sé quantes vegades la Plataforma de la o les llengo/s balear/s, no crec que estigui per donar un arrambatge al seu soci llucmajorer. Descartades totes aquestes hipòtesis racionals, haurem d'indagar dins altres viaranys més metafísics o, fins i tot, paranormals. ¿No va ser la sequera, un fenomen natural i comprensible, l'espoleta que fou usada per anar en contra de la gestió de Joan Mayol? No fou l'element que serví de revulsiu aglutinador? Tothom recorda, en canvi, que quan en Matas fou nomenat ministre va ploure, ni que fos una miqueta, per tant podem suposar que té una certa atracció sobre les forces atàviques del seu ram. Quin és l'argument que la dreta haurà de fer servir per anar contra l'ecotaxa? Que aquesta produeixi minves en l'arribada de turistes davant una hipotètica fragilitat del mercat per mor del creixement de la competència. Fins ara però les xifres que ens donen de disminució de l'ocupació no concorden amb les d'augment de passatgers a l'aeroport. Potser amb l'ajut d'un fenomen natural i comprensible que fes minvar de manera efectiva i notòria l'arribada de turistes, la dreta podria armar un gran cavall de Troia contra l'ecoimpost. Enteneu ara l'alianaça entre en Matas i la seva súbdita la tintorera?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris