bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Sobre la nova Llei d'estrangeria

Sr. Director
Els prop d'un milió d'estrangers indocumentats rebutjats a les fronteres espanyoles durant 1999 són un exemple clar que els fluxos migratoris cap a la Península, i de retruc cap a Europa, són un fet tan imparable com complex.

Es tracta d'un tema, doncs, on s'ha d'evitar tant la demagògia com pensar que, amb fronteres electrificades, policia i serveis especials de vigilància, l'onada migratòria mancabarà. A més de la misèria i les ganes de sortir-ne, els immigrants són atrets per l'emmirallament del nivell de vida occidental. A favor seu juga la mundialització de les comunicacions i de la societat, fenomen que és exactament el factor que condemna des del començament al fracàs una política migratòria centrada en la contenció i en el control. Talment com si ens entestàssim a posar fites a la mar.

Coherent amb el que havia anunciat des de la campanya electoral, el Govern aprofita l'inici de les vacances d'estiu per modificar la Llei d'Estrangueria, vigent des de fa mig any. Segons l'esborrany que el Ministeri de l'Interior ha lliurat als grups parlamentaris, la reforma serà ampla i profunda i suprimirà conquestes que la llei vigent havia incorporat, fent-se ressò d'aspiracions generalitzades dels grups polítics, de les associacions d'immigrants i de les ONG.

Justícia i Pau i Drets Humans de Mallorca no pretenim avui fer la crítica d'un articulat legal encara no promulgat, sinó, simplement, manifestar davant l'opinió púilca mallorquina algunes reflexions al voltant de la reforma de la Llei d'Estrangeria, que sembla ser un fet imparable i imminent: 1a. La Llei d'Estrangeria vigent és un bon instrument legal que, per primera vegada, contempla els immigrants com a persones amb drets i deures, i no sols com a mà d'obra barata o com a persones il·legals, perquè es troben indocumentades.

2a. La reforma que es pretén no servirà per aturar la vinguda a Espanya de l'allau migratòria, que és el que sembla preocupar més al Govern, entre altres raons perquè la llei no s'enfoca cap aquesta qüestió, sinó que es limita a regular els immigrants que ja resideixen a Espanya com si és tractés d'un assumpte d'ordre públic, és a dir des de la perspectiva equivocada i mandada de sempre.

3a. És llastimós que les autoritats no afrontin d'una vegada la contradicció que mantenen: d'una banda, tothom sap i manifesta que la societat espanyola necessita els immigrants per mantneir el nivell productiu i de benestar actuals, i de l'altra, el Govern es limita a autoritzar unes quotes anuals d'immigrants del tot insuficients per assolir la finalitat esmentada. Aquesta actitud governamental condemmna la majoria dels nouvinguts a la il·legalitat.

4a. Amb aquesta manca de política migratòria global mai no s'afronta la qüestió de fons, que ens sembla la fonamental: com cal regular la imparable arribada dels pobres del Sud, de manera que puguem acollir-los amb tolerància i amb perspectives de convivència enriquidora; quins són els camins per avançar cap a una recíproca integració i, finalment, com podem garantir que els immigrants gaudiran entre nosaltres d'una vida digna, de persones dignes, que veuen com els seus drets fonamentals, personals i socials, són reconeguts.

Finalment, demanam als diputats i senadors que hauran de votar la reforma de dita llei tenguin en compte abans que res tot el que significa el drama humà dels milers de persones que es veuen forçades a emigrar. Que no es rebaixin els continguts socials. I que entenguin les raons que dicta el cor i les consciències de tots els que cerquen solucions per un món més d'acord amb els Drets Hunans per a tothom.

Carmel Bonnín, president de Justícia i Pau. Bernat Vicens. president de Drets Humans de Mallorca. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris