cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:

Cinc coses per fer

Quan el govern sorgit del pacte signat entre els diversos partits polítics progressistes de les Illes Balears compleix un any, és un bon moment per a fer un primer balanç, una primera valoració de la gestió feta. El mateix Govern sembla entendre-ho així, i ha posat en marxa una campanya en la qual es fa un repàs de les accions més rellevants que ha impulsat des de cada departament. Em sembla important que els encarregats de gestionar les misèries autonòmiques ho facin, i ho facin bé, però aquest Govern format per gents més o menys d'esquerres, té al seu davant reptes molt més importants que la necessària bona gestió de les competències «cedides» per l'Estat espanyol.

El Govern dels Antich, Morro, Grosske, Rosselló... té la missió històrica de conduir el timó de la Transició illenca. Una transició que ha de dur aquesta terra des d'una societat amb estructures gairebé caciquils i mecanismes de control social basats en el clientelisme, cap a una societat moderna desacomplexada, emprenedora (col·lectivament) autocentrada en si mateixa i formada de persones lliures de cohercions polítiques.

Aquest any de Govern progressista ens ha servit per saber que els mecanismes de poder del conservadorisme illenc són molt més sòlids i organitzats del que pensàvem. El PP és una vertadera organització de masses al més pur estil gramscià, i això que no han llegit Gramsci i els anys i anys (no sabria quantificar-los amb exactitud, car es pot considerar que hi ha, formes a part, un cert continuisme entre franquisme i el que ve després) de poder, l'han convertit en una maquinària molt ben engreixada (en els dos sentits de la paraula) i implacable a l'hora de posar en moviment tots els seus efectius. Em fa l'efecte que aquesta capacitat de mobilització i resistència de les ramificacions del conservadorisme illenc ha agafat tothom per sorpresa i això ha fet que les forces progressistes (tant parlamentàries com les que es dediquen a altres àmbits) hagin cedit durant aquests dotze mesos, bona part de la iniciativa a les forces retrògrades. Si més no, almenys això haurem après.

I una vegada feta aquesta constatació, cal passar a l'ofensiva, perquè d'aquest govern progressista esperam, (només faltaria), una millor gestió que dels governs anteriors, però sobretot esperam un lideratge de la Transició Balear. El Govern de progrés ha d'encetar en aquesta legislatura el camí que va des d'una comunitat autònoma de tercera a la qual les competències transferides li venien grosses, cap a una estructura a la qual el marc autonòmic li quedi petit i el corsé estatutari li véngui estret. Aquest és, en la meva modesta opinió, el gran repte del Govern de progrés. I per assolir aquest repte, cal desmuntar la xarxa clientelar neocaciquil del conservadorisme, cal dignificar el fet de fer política (i acabar amb els tabús franquistes), cal reforçar els col·lectius i organitzacions que fan feina per transformar la societat i fer-la progressar, cal potenciar l'autoestima col·lectiva del nostre poble i demostrar-nos que som capaços de governar-nos (amb totes les competències) nosaltres mateixos i cal aprofundir i progressar en la recuperació de la nostra sobirania com a poble. Vet aquí cinc coses per fer.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris