algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

Dels hotelers de l'ecotaxa

La "encara" no nada ecotaxa haurà tingut, sigui quin sigui el producte final resultant, la virtut inqüestionable, si més no, de mostrar el rostre cru de l'empresariat hoteler illenc.

Ha calgut que un govern d'un color desacostumat per aquestes contrades hagi abandonat la submisa i temerària deixadesa dels anteriors executius "força estimada, com s'ha vist, pels prebosts de la cosa" perquè ens hagi estat donada una lliçó clara de com entenen els hotelers la relació amb el país sobre el qual han bastit llurs fortunes: treure-li el suc fins que basti bé i peti qui peti i, en acabar, comptarem.

El posat de displicència i d'oposició extrema a una necessitat òbvia de valent com és l'obtenció de recursos immediats exterioritza tot un missatge inequívoc xifrat en un aquí comandam nosaltres o què vos havíeu pensat de la més rància i inassolible tradició oligàrquica. Tanmateix, aquesta oposició, que podria ser legítima en un context radicalment divers del que patim, esdevé planerament un insult a tota la col·lectivitat, que percep la regeneració de les zones degradades del nostre entorn i la preservació dels espais naturals que puguin encara ser susceptibles de preservació com un objectiu prioritari per a qualsevol política responsable que miri de garantir el benestar dels ciutadans per demà i per passat demà.

Altrament, que la mesura pugui ser rebutjada per la indústria que a mitjan termini en serà la primera beneficiària es fa mal d'entendre. I el ciutadà pensa, en coherència lògica amb l'absurditat que es negui l'evidència que ens trobam davant d'una situació mediambiental límit, que el rebuig està guiat per apriorismes ideològics "no a tot per venir de qui ve" o per la perspectiva insolidària de donar continuïtat perenne als guanys econòmics instantanis, compromesos, segons diuen col·legir els afectats, pel cobrament d'unes poques monedes als exèrcits d'hostes que tan poc paguen i tant i tant ens costen. A tots.

Els hotelers saben millor que ningú que les suposades alternatives que proclamen a misses dites "en llengua castellana, naturalment" són pegats foradats que no duen enlloc si el que s'està demanant és actuar amb solucions inajornables per aplicar-les a necessitats peremptòries. Ja poden fer protestes, per exemple, de pactes per a protegir la natura o l'agricultura, quan allò que roman com a tangible és el la imatge del cap de colla de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca participant en l'assetjament de l'Ajuntament de Son Servera perquè el seu consistori va tenir la gosadia de voler preservar unes quantes quarterades. O ja poden convidar a sol·licitar la correcció del finançament de les comunitats Autònomes "així, en plural, perquè ningú no s'espanti i tot quedi ben esvaït", quan la història ensenya que mai no els ha importat ni poc ni gens el progrés de la capacitat d'autogovern a casa nostra, preocupats com estan per retre homenatge a Madrid genoll a terra i cap calat, sucursalistes irredempts de mena.

Nogensmenys, que l'ecotaxa sigui una eina imprescindible per aturar el desgavell i posar ordre al caos no ens hauria de fer oblidar que, efectivament, els impostos que pagam són a la metròpoli i que, amb una minsa part dels que se'n van i no tornen, en tendríem ben prou per cobrir la regeneració i cura del territori i totes les mancances que ens collen. Que no les puguem atendre, les mancances, amb la riquesa que generam perquè no l'administram aquí és la conseqüència evident de l'absència d'un autogovern real, d'un poder autòcton que decideixi què s'ha de fer amb els nostres diners, com i quan. Res no ens serà atorgat. I res no farà tampoc que ens traguem de damunt aquest llast de la falta de capacitat política i financera sinó una reivindicació institucional i cívica permanent i obstinada de la mà d'una tasca pedagògica insubstituïble envers el conjunt de la població.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris